«Els bons hàbits miccionals, s’han de procurar i mantenir tota la vida». Amb aquestes paraules, la uròloga de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Mercè Pascual Queralt, indica la importància de la prevenció pel que fa a la incontinència urinària, que avui dia es calcula que afecta 6,5 milions de persones a tot Espanya.
«La incontinència és la pèrdua involuntària d’orina a través de la uretra en grau suficient per constituir un problema social i higiènic; això significa que hi ha persones que tenen pèrdues sense que això suposi un problema, mentre que per a altres sí que ho és. Llavors, hi ha persones que consulten i d’altres que no a l’especialista», explica la doctora, qui forma part del Comitè de Sòl Pelvià, juntament amb els doctors Antoni Pont, director del Servei d’Urologia de l’Hospital, i la uròloga Isabel Berzosa, i on participen professionals dels serveis d’Urologia, Ginecologia, Anestesia, Rehabilitació i Cirurgia General.
Així, la incontinència urinària pot ser un símptoma en el curs d’una malaltia o una alteració per si mateixa. Sovint es presenta o s’agreuja amb l’edat, però no es tracta només d’una manifestació de l’envelliment.
Tipologies
En aquest context, existeixen dos tipus d’incontinència urinària: la incontinència urinària d’esforç o d’estrès, que es produeix quan es fa un esforç físic, en riure, tossir, esternudar, etc.; i la incontinència urinària d’urgència, que es deu a una necessitat urgent d’orinar.
A fi de conscienciar dels problemes per a la salut i per al medi ambient que comporta la incontinència orinaria, aquest divendres se celebrarà una xerrada al Centre Cívic Migjorn de Reus (d’11 a 13 hores) a càrrec de la presidenta de l’Associació per la Incontinència Anal i Urinària, Àngels Roca; la cirurgiana Anna Navarro de l’Hospital Universitari Sant Joan, qui parlarà de la incontinència fecal; fisioterapeutes d’Atenció Primària que centraran la seva intervenció en la reeducació del sòl pelvià, i la uròloga Mercè Pasqual. La jornada s’inclou en els actes organitzats al voltant de La Marató.
«El primer tipus es produeix quan l’esfínter de la bufeta de l’orina no funciona bé; mentre que en les dones està relacionat amb el part i postpart i la debilitat del sòl pelvià fruit dels canvis de l’edat; en els homes està vinculat amb problemes prostàtics o intervencions de tractament de la pròstata», explica la uròloga.
En aquest grup també s’inclou per exemple, la incontinència urinària afectada pel fred: «Hi ha pacients en què les baixes temperatures estimulen les ganes d’orinar perquè tenen una bufeta hiperactiva», diu la doctora. Així mateix, certs hàbits de vida com el consum de cafeïna i teïna també poden influir en els hàbits de micció.
Sovint es presenta o s’agreuja amb l’edat, però no es tracta només d’una manifestació de l’envelliment
En canvi, en el cas de la incontinència urinària d’urgència, en paraules de Mercè Pascual, «les causes són multifactorials i s’associa a malalties com la diabetis o la hipertensió; problemes neurològics, com el Parkinson o l’Esclerosi Multiple, etc.».
Tractaments
El primer, tant en homes com en dones, és la reeducació del sòl pelvià. «És un tractament no invasiu que permet reforçar tota la musculatura del sòl pelvià i serveix tant per la incontinència d’esforç com per la d’urgència», explica Mercè Pascual. El segon esglaó en el cas de la incontinència urinària urgència és, d’una banda, la via farmacològica -mitjançant pastilles-, o la injecció de bòtox a la bufeta, «ja que la mateixa toxina botulínica paralitza la musculatura de la bufeta perquè no s’escapi l’orina». Si bé, l’efecte del bòtox desapareix després al cap d’uns mesos, per la qual cosa, en aquestes circumstàncies, hi ha pacients amb qui combinem els diferents tractaments, sempre amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida», assegura la uròloga.
D’altra banda, «en els casos d’incontinència d’esforç es contempla la intervenció quirúrgica, tant en homes com en dones, que inclou tant la col·locació d’unes malles com d’esfínters urinaris artificials, quan es tracta de casos molt severs, i que reprodueixen la continència natural», detalla la doctora.
Com més aigua beguis, més vegades aniràs al lavabo, però això no vol dir que sigui una causa d’incontinència
Així mateix, en casos de dones joves és possible el tractament amb injeccions d’agents Bulking per millorar la qualitat de vida de les pacients. «Són persones que no tenen el suficient grau d’incontinència urinària per optar per una malla, però que la malaltia els limita la qualitat de vida, perquè han d’anar amb un petit protector, tenen problemes d’irritació a la zona, risc d’infecció d’orina i la seva vida sexual també es veu limitada», afirma Mercè Pascual, qui detalla que «la injecció el que fa és disminuir el diàmetre de la uretra per evitar que s’escapi l’orina».
Mites
Practicar esport és perjudicial? «En la seva justa mesura, l’esport és bo perquè contribueix a reforçar la musculatura abdominal i pelviana sempre que siguin exercicis dirigits; en canvi, els esports d’impacte i d’alta competició, com l’halterofília, són perjudicials perquè debiliten el sòl pelvià».
Beure molta aigua provoca incontinència? «Com més aigua beguis, més vegades aniràs al lavabo, però això no vol dir que sigui una causa d’incontinència. Per això, amb els pacients treballem el que se’n diu diari miccional, en el que anoten durant 3 dies, les hores que orinen, la quantitat i els líquids que beuen, així sabem els seus hàbits».
De fet, Mercè Pascual recorda que «avui dia la inconstància urinària en l’àmbit europeu suposa una despesa de 40 bilions d’euros, un terç pel que fa al cost sanitari, un terç relacionat amb l’impacte mediambiental, i un terç pel que fa a la disminució de la producció laboral; i si no es fa res, el 2030 aquesta despesa augmentarà fins als 320 bilions d’euros».
Aguantar-se és contraproduent? «Sí. Tant els nens com els adults hauríem d’orinar abans de sortir de casa, a mig matí, a l’hora de dinar, a mitja tarda, abans sopar i abans de dormir. En canvi, molts adults només orinen dues vegades, el que fa que la bufeta perdi tonicitat. Quan un és jove, tot ho aguanta, però de mica en mica la bufeta augmenta de mida i perd força per eliminar l’orina, la qual cosa genera problemes de buidatge i, al seu torn, problemes d’infecció. Els bons hàbits miccionals s’han de procurar tota la vida».
