L’alcalde de Roquetes, Francesc Artur Gas, serà jutjat el proper dilluns a Tortosa acusat d’un delicte de desobediència a l’autoritat per haver deixat col·legis per realitzar el referèndum de l’1 d’Octubre, haver-se identificat com a responsable dels centres electorals i dient a les persones com havien de votar. El fiscal li demana una pena de multa de 11.250 euros així com quinze mesos d’inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics ja siguin d’àmbit estatal, autonòmic o local, així com per a l’exercici de funcions de govern en els tres àmbits.
En el seu escrit d’acusació, el Ministeri Públic recorda les accions i documents que es van materialitzar abans de la data de l’1 d’Octubre. En aquest sentit, diu que el 6 de setembre de 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 19/2017 del denominat referèndum per a l’autodeterminació de Catalunya –declarat nul i inconstitucional per sentència del Tribunal Constitucional 114/2017 de 17 d’octubre–.
Els comicis van ser convocats per a l’1 d’octubre de 2017 mitjançant dos decrets. Aquests van ser suspesos per dues providències del Tribunal Constitucional de 7 de setembre de 2017 i després declarats inconstitucionals i nuls per sentències del mateix tribunal el 31 d’octubre.
Les dues providències van ser publicades en el Boletín Oficial del Estado (BOE) del 8 de setembre, «sense perjudici que la suspensió del referèndum era pública, notòria i coneguda per totes les autoritats i funcionaris públics de Catalunya». A través de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, van ser notificades expressament a una pluralitat d’autoritats i funcionaris, entre els que es trobaven els alcaldes de tots els municipis de Catalunya.
El 6 de setembre, els llavors president i vicepresident del Govern de la Generalitat van dirigir oficis a tots els alcaldes catalans comunicant-los que l’article 29.2 de la Llei 19/2017 del referèndum establia que els ajuntaments posarien a disposició de la Generalitat els locals de titularitat municipal que habitualment s’utilitzen com a centres de votació. Al dia següent, el dia 7, l’acusat va promulgar un decret d’Alcaldia pel qual donava ple suport a l’esmentat referèndum.
Requeriments
Els dies 8 i 12, la Delegació del Govern va requerir l’alcalde ara imputat del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada. En particular «que s’abstingués d’iniciar, tramitar, informar o dictar, en l’àmbit de les seves respectives competències, acord o actuació alguna que permetés la preparació y/o celebració del referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya, advertint-lo de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en les que pogués incórrer si no atenia el requeriment».
L’acusat, relata el fiscal, a través de l’emissora municipal Antena Caro, va declarar en diverses entrevistes que foren publicades i difoses des del 18 de setembre en el canal Antena caro del portal Youtube que facilitaria els espais públics que es feien servir habitualment com a punts de votació, on es col·locarien les urnes, paperetes i els censos per facilitar la votació.
En una entrevista, l’acusat va declarar, en referència que aniria a la citació de la Fiscalia però que es negaria a declarar: «És a dir, si a Roquetes la gent quan va a votar en unes eleccions del tipus que sigui ho fan al pavelló municipal i el Casal del Raval de Crist, entenem que en aquest cas també ho han de fer d’aquesta manera. I és per això que, com alcalde de Roquetes, crec que tinc l’obligació de facilitar a la nostra ciutadania aquells espais més idonis per tal que puguin exercir el seu dret a vot». I afegia: «Per tant, com alcalde em crec totalment legitimat per tal de donar suport en aquest cas al Govern de Catalunya i a l’aprovació que va dur a terme el Parlament de Catalunya».
No atendre a les ordres
Per això, el fiscal considera que «tot i tenir clar i cabal coneixement de la suspensió acordada pel Tribunal Constitucional, del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés ignorar o eludir la mateixa, i de les responsabilitats en les que podia incórrer en cas de no atendre a l’ordenat per l’alt Tribunal, l’acusat va tenir una activa participació en la promoció, organització i celebració del referèndum il·legal» celebrat al municipi.
Per tot això, la Fiscalia considera que no solament va cedir els dos locals i va tenir una participació activa sinó que quan es van personar els Mossos al pavelló municipal per donar compliment a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, «l’acusat es va identificar com la persona responsable i, fent ús d’un altaveu, es va dirigir a les persones allí congregades donant pautes per realitzar la votació prohibida».