La PDE reclama un pacte per al retorn de l’aigua del «mini transvasament»

La Plataforma presentarà al·legacions al Pla Hidrològic, però demana més lideratge a les institucions ebrenques

04 octubre 2020 18:40 | Actualizado a 07 octubre 2020 09:36
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

«Proposem un pacte a nivell de les Terres de l’Ebre perquè els cabals que van a Tarragona es retornen a l’Ebre, com ja es va fer amb l’anomenat pacte del Ter». Amb aquesta frase tancava Manolo Tomàs l’assemblea informativa que la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) va organitzar dissabte a l’Auditori Felip de Tortosa. Una cita celebrada gairebé un mes després de l’aniversari del moviment, que aquest 2020 ha arribat als 20 anys.

La proposta de crear un pacte ebrenc per al retorn del transvasament del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) va ser un dels temes de la tarda. Des de la PDE explicaven que el Govern de Catalunya havia decidit recentment allargar el contracte del CAT per aportar aigua a més pobles de la Conca de Barberà: «No calia agafar més aigua de l’Ebre, sinó buscar altres alternatives per a aquesta zona, com intentar solucionar el que passa amb la seva aigua, que té un problema de contaminants», deia Matilde Font.

La Plataforma celebra 20 anys recordant que la reivindicació  segueix més vigent que mai

Quan van ser sabedors de l’ampliació del contracte, des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre van escriure al conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que, segons anunciaven, els va respondre que «aquella era l’única mesura possible»: «Volem saber per quin motiu és tan complicat tractar l’aigua que tenen allí, perquè ara més que mai es necessita una política de reequilibri territorial, no anar fent més gran el monstre de Barcelona». Per la seva part, Joan Antoni Panisello exposava que «el transvasament del CAT és un espoli social, econòmic i ambiental, i el major generador de desequilibri territorial. Ampliar-lo cap a altres pobles suposarà obrir la porta a nous transvasaments i plans urbanístics», al que afegia que «no és un mini transvasament, 4 hectòmetres cúbics per segon és un riu, ja es va demostrar amb el trencament de la canonada a l’Ampolla».

Durant l’acte també es va posar sobre la taula el nou transvasament cap a Santander, aprovat l’agost d’aquest 2020, per enviar 4,99 hectòmetres cúbics de l’Ebre a Cantàbria. «El govern més progressista i ecologista que diuen que hem tingut mai a Madrid, resulta que intenta fer el mateix que han fet tots, perquè qui mana són uns determinats lobbys» reblava Font, que subratllava que «al final canvien els partits, però les polítiques són les mateixes». Aquest transvasament ha estat també motiu perquè la PDE escrigués a la ministra de Transición Ecológica, Teresa Ribera. «No és excusa que sigui només «una mica d’aigua», perquè gota a gota es converteix en el transvasament que fa 20 anys va voler fer Aznar», assenyalava Font.

Lideratge institucional

L’assemblea de la Plataforma en Defensa de l’Ebre va servir també com a crit de socors dirigit a les institucions ebrenques, a qui els membres del moviment social demanaven que «aportessin lideratge per crear un estament ebrenc sòlid que treballés per les necessitats més urgents del territori».

Després de 20 anys incansables de reivindicacions, l’objectiu més proper de la PDE recau en presentar al·legacions contra el Pla Hidrològic Nacional perquè es reconegui el Delta de l’Ebre com a una zona fràgil, així com demanar un seguiment directe del projecte i, entre altres qüestions, treballar en un pla de gestió dels sediments per retornar-los al Delta.

El Pla Hidrològic no el considera en perill

Una de les accions més recents de la PDE consisteix a presentar al·legacions a l’Esquema Provisional de Temes Importants (EPTI) del Pla Hidrològic Nacional, la fitxa número nou del qual afecta directament al Delta de l’Ebre. «En aquesta fitxa la Confederació Hidrològica de l’Ebre nega que el Delta tingui un problema, associant tot el que passa a la zona  a conseqüència de l’acció humana i el conreu de l’arròs», exposava Susanna Abella. En aquest mateix pla es nega també que el Delta perdi volum, així com es dubta del consens sobre l’enfonsament de la zona on desemboca l’Ebre. 

«Sabem que la realitat és molt diferent, el temporal Glòria va ser un «spoiler» de quin és el nostre futur com a territori si no se soluciona el problema», sentenciava Abella. Per això des de la PDE presentaran una esmena a la totalitat de la fitxa, una al·legació que recordaven que pot realitzar tothom qui vulgui, ja que compartiran el document a la seva pàgina web perquè els interessats l’emplenin amb les dades i el puguin enviar a l’adreça indicada. «El primer que han de fer és assumir que el Delta està en greu perill, ja que cada granet de sorra retingut als embassaments suma», apuntava l’activista.

Des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre no renunciaven a les actuacions a curt termini per reconstruir la barra del Trabucador, però argumentaven que a hores d’ara ja s’hauria d’estar treballant en un pla pilot per fer baixar sediments del riu cap al Delta de l’Ebre.

Comentarios
Multimedia Diari