Feijóo i el gallec

El llibre més antic datat en català és el Llibre dels jutges (Liber iudicum) que es conserva a la Seu d’Urgell. Fou copiat entre 1060 i 1080, gairebé un segle abans de les famoses Homilies d’Organyà, considerades fins fa poc el llibre més antic escrit íntegrament en català. Jesús Alturo i Tània Alaix ho expliquen en el llibre Lletres que parlen. Viatge als orígens del català. Actualment, parlen català deu milions de persones de quatre estats: Espanya, Andorra, França i Itàlia. Dins de l’Estat espanyol, el català té diverses variants com el valencià i el balear. Tanmateix, aquesta llengua, ben viva, de llarga història i fecunda cultura no és oficial a la Unió Europea. El Consell d’Afers Generals de la Unió Europea es reunirà avui dimarts a Brussel·les per debatre l’oficialitat del català, el basc i el gallec. De moment, les reticències d’alguns països a oficialitzar la llengua catalana creixen animades pels diputats del PP. Segons l’ABC, Alberto Núñez Feijóo té una bona relació amb Antonio Tajani, ministre d’Afers Exteriors d’Itàlia. Segons aquest mitjà, les converses entre tots dos haurien provocat que l’executiu de Giorgia Meloni estigui disposat a rebentar l’oficialitat d’aquestes tres llengües. No s’entén la postura de Núñez Feijóo, gallec de naixement i de parla. El que busca el PP rebutjant l’oficialitat del català és dinamitar el suport de Junts i de pas d’ERC al Congrés. El gallec li importa poc a Feijóo. Això, com diria l’expresident de la Real Academia Galega, Xesús Alonso Montero, és una falcatruada.