La tarda festiva que va viure aquest divendres la capital del Baix Camp va ser d’allò més profitosa, ja que es van maridar les ballades del gegant Carrasclet, que sortia amb motiu de la Diada dels Països Catalans, amb l’explosió de petards i la gran foguera per la revetlla de Sant Joan del vespre. Amb tot, els reusencs van observar els principis d’una gran Festa Major que només acabava de començar.
Abans de tot, però, s’hauria de començar pel principi. I és que la ciutat a la tarda ja va començar a esdevenir tot un focus d’iniciatives i rituals, on les manifestacions de foc van ser elements molt potents. Amb tot, es va dur a terme la recepció del Foc del Canigó i l’homenatge de la senyera al santuari de Misericòrdia.
De fet, va ser la 44a vegada que es va dur a terme i el Patronat Sardanista va iniciar el primer recorregut de la torxa de la flama des del santuari. Després es va començar l’inici del periple pels carrers de la ciutat, el qual va estar encapçalat pels nens i nenes de l’Escola Joan Rebull. Van recórrer el tomb de ravals fins a arribar a la plaça de la Llibertat.
El tret de sortida
«La Festa Major ja és aquí!», va donar el tret de sortida l’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, en arribar al punt més alt del pinacle del campanar per tal d’hissar la bandera de Reus. Allà va fer un breu resum sobre els actes més cabdals d’aquest Sant Pere i va agrair la tasca de la regidora de Cultura, Montserrat Caelles, també present.
Enguany els convidats a dur a terme la gran tasca de lluir l’emblema reusenc van ser els representants del Bravium Teatre, entre els quals hi havia el seu director, en Ferran Figuerola. La insígnia va ser lliurada per Carme Bigorra, Maria Josep Salvadó, Marc Díez –l’encarregat d’elaborar la il·lustració del Peret Ganxet– i el mateix capgròs, en Peret Ganxet.
Tot seguit, es va repartir coca amb cireres. I els més afamats, un cop haver baixat totes les escales es van trobar amb un espai amb tot de Menjablanc. En aquell mateix instant, famílies amoïnades cercaven el gran gegant Carrasclet, el qual, segons el programa de mà, estaria voltant pels carrers del centre pels volts de les 18 hores. «No sentim soroll de timbals ni música, on deu ser el Carrasclet?», es va escoltar dir a una mare al seu infant en braços. Ell, per la seva banda, arronsava les espatlles tot decebut.
L’espera va ser llarga pels més menuts, que estiraven de la roba els pares perquè els fessin una foto amb la resta de gegants situats a l’Ajuntament. «Descansen per la ballada de demà», van aclarir un dels pares als seus dos fills, càmera en mà.
Diverses famílies amoïnades buscaven el gran gegant Carrasclet pels carrers de Reus. Els va costar una bona estonaVa passar prop de mitja hora fins que el carrer de les Galanes va tenyir-se de lila amb els membres de la colla del gegant i l’agrupació de grallers Pentagralla amenitzava el pas. «Mira mama! Ja l’he trobat!», va cridar un nen embogit per la il·lusió assenyalant el col·lectiu. Arribava el rebombori i els carrers es van fer inaccessibles per aquells que es van voler fer pas per seguir avançant.
El moment del discurs
Més tard, amb un Reus enfosquit però amb una calor de justícia, es van produir els primers actes de la revetlla de Sant Joan. El president del CF Reus Deportiu, Xavier Llastarri, va ser l’encarregat de llegir el missatge previ, en el qual va destacar el mèrit de la feina feta i tot seguit va elogiar la tasca dels jugadors, els quals fins a l’últim sospir van apostar per l’equip de casa. Llastarri va posar en valor una tradició com la de Sant Joan i es va disposar a encendre la foguera. Un cop produïda la combustió tan esperada entre la mirada de nombrosos assistents que omplien la plaça de la Llibertat. Més tard, per acabar de coronar la jornada, el cor de la ciutat es va omplir d’elements de foc en la Cercavila del Foc. Van aparèixer els Bous i la Vedella de Foc, el Ball de Diables adult i infantil, el Drac i el Drac infantil, la Víbria i la Cabra. Tot ells, van iniciar el recorregut i van anar precedits per tot de reusencs afamats per la màgia del foc.
