Mig segle dels Nanos de Reus creats per David Constantí

L’any 1947 l’escultor i artista Modest Gené va elaborar els models dels capgrossos de la ciutat. El seu pes excessiu, però, va motivar la seva reinterpretació, més lleugera i amable

21 junio 2019 08:11 | Actualizado a 12 julio 2019 09:32
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Hi ha capgrossos a la ciutat des de finals del segle XVIII. Segons la informació que hi ha documentada, es remunten al 1774. Van anar canviant-se a mesura que es deterioraven pel seu ús. Els dels anys 1860 i el 1874, per exemple, van ser malmesos per uns gossos que van accedir a l’espai on eren guardats.

Amb tot, al segle XIX, l’ajuntament de la ciutat va adquirir un equip de nans format per una parella de catalans, mallorquins, valencians i gallecs. Completava el repartiment festiu una parella de diables, els encarregats d’encapçalar la cercavila. Temps després, però, en sortir pels carrers de Reus, van acabar deteriorats. El 1927 va crear-se una comparsa nova amb catalans, aragonesos, gallecs, un diable i un negre. 

 

Va passar el temps i en la missió de la creació de Nanos va aparèixer l’escultor Modest Gené, qui pels volts del 1947 va assumir la tasca de construir uns models de  caps de nanos, creació que va ser sufragada gràcies a aportacions de la ciutadania. Gené va representar els pobles de la corona catalanoaragonesa i va fer sorgir la parella de catalans, valencians, mallorquins i aragonesos, que avui són a l’exposició ‘Ara toca festa’ del Museu de Reus de la plaça de la Llibertat

L’empresa de Gené va arribar al seu punt final amb una part sobrant de diners i, per tant, es va formalitzar la compra d’una altra parella de figures: la del Xiquet i la Xiqueta. El pes excessiu dels capgrossos de Gené va motivar que fossin reformulats per part de l’artesà David Constantí, qui va assumir el repte tot seguint les guites de l’artista Modest Gené, però amb la suavització de les faccions dels capgrossos.

«És un gran premi veure com els nens i nenes et tracten com si fossis una celebritat»
Neus Padrell Anglès / Portadora de Nanos

Artesania i reformulació

Així doncs, l’artesà David Constantí va reinterpretar les parelles de capgrossos i va modelar de nou els Xiquets. Aquests models, amb diverses restauracions, són els que avui es poden veure pels carrers i són els que enguany, per les festes de Sant Pere, arriben al mig segle d’història. «La tasca que va dur a terme Constantí és molt clara, va alleugerir pes i va endolcir les expressions d’aquests elements. Una pràctica totalment artesanal, tot basant-se en la idea ja concebuda de Modest Gené», aporta el director del Museu de Reus, Marc Ferran. 

Els portadors actuals

Els portadors dels Nanos de Reus pertanyen a l’Agrupament Escolta La Mulassa. La Neus Padrell Anglès (17) i en Mario Albaiges Roma (17) són dos dels actuals. «Habitualment, podem portar Xiquet i Xiqueta respectivament, però la tria i assignació de Nanos, molts cops, es va basa en aquell que arriba primer», enceten conversa Padrell i Albaiges. 

Ella va començar com a portadora a l’Agrupament fa tres anys i ell hi és des dels sis, franja en la qual s’hi comença al cau. «Viure l’ambient festiu des del cap del nano és inexplicable, però ens agrada molt. És un gran premi veure com els nens i nenes et tracten com si fossis una celebritat», explica per la seva banda la Neus Padrell. 

Tots dos han vingut acompanyats de dos exportadors, l’Ot Pentinat Llurba i la Mariona Gasset Franch. «Si, és cert. Quan vius des de dins la Festa Major el sentiment és un altre. De sobte, et treus el cap i reconeixes el teu públic infantil habitual, però ells no et reconeixen a tu, perquè et recordem amb el cap de la Xiqueta», completa riallera la Mariona Gasset a la Neus Padrell. 

S’ha de tenir paciència i molt assimilat que suaràs molt. Aquesta és una afirmació amb la qual tots quatres estan d’acord. «La qüestió és beure molta aigua i aguantar», aconsella Mario Albaiges. En aquesta línia, la Mariona Gasset destaca que «sobretot has d’assumir que seràs molt temps dempeus, amb llargues esperes. Val molt la pena quan veus el resultat final, però, el cansament no te’l treu ningú». 

«És el primer any que no porto els Nanos i és una verdadera llàstima. Quan ho deixes de portar, ho trobes molt a faltar. Per a mi, la Festa Major de Sant Pere, és una de les celebracions que espero durant tot l’any amb més il·lusió. Gaudim amb els preparatius i l’assaig», corrobora l’Ot Pentinat Llurba.

Comentarios
Multimedia Diari