la nova política

Va ser el president Kennedy dels Estats Units d’Amèrica el que va popularitzar durant la seva campanya presidencial l’expressió de ‘la nova frontera’ per referir-se a les seves propostes de política interior. Desconec si els inventors de ‘la nova política’ s’han inspirat en aquella frase dels anys seixanta, però en tot cas volen dir quelcom semblant. És a dir, cal anar més enllà i en certa manera deixar el passat enrere o fins i tot trencar amb aquest passat.

Però ja i de bon principi cal dir que hi ha una diferència important entre les dues propostes i és que el president americà ho pensava fer dins del tradicional i clàssic Partit Demòcrata i aquí, i ara per ara, quan es parla de ‘la nova política’ en realitat es pretén prescindir precisament dels partits tradicionals, o com a mínim dels que en aquestes darreres dècades han governat més .

La vella política, doncs, és identificada per aquest sector com la causa dels mals ètics, econòmics i d’atur actual. Es nega o menysvalora qualsevol signe de recuperació en qualsevol sentit i es propugna una substitució d’una bona part de la classe política actual per una altra de més jove, sense vinculacions econòmiques i també sense experiència en la cosa pública.

Resulta evident que aquesta nova visió política té ja una massa considerable de seguidors perquè té l’al·licient de la novetat, de la joventut i també l’atractiu que tenen les coses que no són prou conegudes però que d’entrada semblen atractives. Molts poden pensar: com que no pot anar-me pitjor, ho provo a veure què passa.

Però els grups polítics i socials integrats en aquest concepte de ‘la nova política’, si volen arribar a ser majoritaris, farien bé de tenir en compte per al seu escenari polític i social algunes consideracions .

La primera, i veient que molts d’ells no van viure el règim anterior per motius d’edat, farien bé valorant millor la transició a l’Estat de Dret actual. Una transició que des d’una actuació històrica responsable van fer des del PC o el PSUC fins a Alianza Popular. I també l’actuació responsable del cap d’Estat del moment .

Per això sorprèn en certa manera que mentre tots prometen millores per a les persones jubilades, per l’altra part donen la sensació que prescindeixen d’elles i de les que estan ja en una edat propera, per als càrrecs representatius o de gestió. És com allò de ‘tot pel poble però sense part del poble’. O tenir una part d’un sector en una gàbia d’or.

La nova política, pel que es veu, es fonamenta en bona part en la lluita contra la corrupció i fa bé. Però també farà bé si no dóna la sensació que bona part de la classe política està corrompuda quan en realitat és una minoria. Això sí, amb molt de soroll mediàtic però amb molts militants a peu de canó a canvi de res. Hi ha el perill evident de transformar la presumpció d’innocència en una presumpció general de culpabilitat. I d’aquesta manera es faria difícil avançar.

A vegades es té la sensació, i potser no és així en realitat, que a alguns el que interessa és una certa disbauxa, per utilitzar una paraula menor, amb la finalitat d’instaurar un sistema nou però en realitat amb algunes idees molt velles.

És a dir, que per a una nova política de veritat, semblen necessàries algunes coses més, i parlant en positiu podrien ser aquestes, entre d’altres. La primera seria la de no prescindir de cap sector per motius generacionals. La segona no determinar una condemna global de tot el que han fet i fan els partits tradicionals i els seus militants, que per cert encara continuen sent majoria, de moment, a totes les eleccions en l’àmbit d’Estat i cal valorar-ho .

La tercera seria que la lluita contra la corrupció, que és important, no pot ser l’única base per afrontar el futur. I la quarta, que per aquest articulista és la més important com a mínim des d’un punt de vista pràctic, és que és molt necessari que la nova política aporti gestors amb experiència a la cosa pública. És a dir, no tots poden ser nous. Perquè sense bons gestors les idees, per bones que siguin, no es podem portar a la pràctica .

I per concloure, val a dir, que modestament es té l’opinió que per aconseguir una ‘nova política’ es fa necessària una major tasca, més nombrosa i solidària, amb la finalitat que en aquest cas no es doni el que diu aquella frase, d’altra banda meravellosament poètica, de Federico Garcia Lorca, que cito expressament a mode de modest i petit homenatge amb motiu del vuitantè aniversari de la seva estada a Tarragona, quan escrivia: «En los ríos de Granada sólo reman los suspiros».