El Camp de Tarragona mereix més
Davallada de les inversions i cap explicació del perquè d’aquest menyspreu a la gent de les comarques de Tarragona
El Govern de Junts per Catalunya i ERC acaba de presentar a bombo i plateret les inversions incloses en el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) per al període 2020-2024. Unes inversions que al Camp de Tarragona destinen 24,5 milions d’euros. Cal recordar que aquest pla està destinat a nodrir de recursos els diferents municipis a fi i efecte que puguin dur a terme les accions que considerin més necessàries. Per tant, és una eina imprescindible. Fonamental per a molts pobles, sobretot els més petits.
El que s’inverteix ara, és molt? És poc? Vegem-ho. En el darrer PUOSC que va fer el Govern d’esquerres amb president socialista, del 2008 al 2012, les inversions destinades al Camp de Tarragona es van elevar fins als 72 milions d’euros (el que representava un increment del 43% respecte al quadrienni precedent).
De manera que teníem unes inversions de 72 milions d’euros del PUOSC del darrer Govern de progrés. I la Generalitat inverteix ara tan sols 24,5 milions...
Què ha passat? Ha perdut el Camp de Tarragona població aquests darrers anys? O és que van les coses tan bé que no és necessari invertir res i en conseqüència retallar, que és el que fan, les inversions a casa nostra en dues terceres parts? Doncs tampoc, malauradament. Quina explicació donen a aquesta descomunal desinversió que patirem? Cap ni una, literalment. Davallada de les inversions i cap explicació del perquè d’aquest menyspreu a la gent de les comarques de Tarragona.
És una qüestió puntual, fruit d’un context determinat? Menys encara. De fet, el Govern independentista ha fet el mateix amb el pressupost de la Generalitat destinat a les comarques del sud, és a dir, reduir les inversions en dues terceres parts passant dels 152 milions d’euros executats el 2010 als menys de 50 milions aprovats per a aquest 2020. Menys, menys, menys, aquest és l’adverbi que vinculen amb el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Serà que Junts per Catalunya i ERC consideren que Catalunya s’acaba al Llobregat?
Senyor Torra, senyor Aragonès, les comarques tarragonines mereixem un Govern que torni a invertir al sud del país
Serà tot culpa, un cop més, del Govern progressista del president Pedro Sánchez? Doncs no, a no ser que considerem que «el Govern de Madrid» –en la seva infinita vesània– hagi aconseguit penetrar en la ment dels consellers independentistes.
Davant d’aquesta realitat tan lesiva per als interessos de tots els habitants del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre (també per als que han votat fins ara els partits independentistes) el PSC assumeix dos compromisos davant del nostre poble.
Primer, no enganyar mai, ni mentir a ningú. Ja estem totes i tots cansats dels fabulosos «plans secrets de les jugades mestres» que senzillament no existeixen, són mentides que mai aconsegueixen res més que portar una part del país a la frustració més absoluta.
Segon, tornar a invertir a les comarques tarragonines, com a mínim, el que ens mereixem pel nostre volum de població i la nostra activitat econòmica en el conjunt nacional. No som més catalans que ningú, però tampoc som ciutadans de segona a qui es pugui menystenir impunement i, a més, no se’ns doni ni una sola justificació raonable del perquè d’aquesta desinversió objectiva que ens perjudica.
Senyor Torra, senyor Aragonès, amb tot el respecte institucional, les comarques tarragonines mereixem un Govern que torni a invertir al sud del país. Un Govern que cregui en la demarcació de Tarragona i en la seva gent, ni més ni menys. Deixin de posar pals a les rodes al nostre desenvolupament i actuïn com un Govern responsable que conceptualitza Catalunya des d’Alcanar fins a Portbou, i no com una Barcelona ampliada.
El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre mereixen més. I si no són capaços d’entendre quelcom tan elemental, convoquin eleccions i deixin que els tarragonins i tarragonines puguem expressar a les urnes el que pensem d’aquest Govern que, per a més inri, es vanta d’apostar per «l’equilibri territorial del país».

ROSA MARIA IBARRA