Si del que es tracta és d’evocar històries truculentes, a casa nostra tenim escenaris que fan tremolar. Hem estat els darrers dies a la Mussara i a Marmellar, dos pobles abandonats que arrosseguen una fama tenebrosa.
A la Mussara (Baix Camp) vaig observar un fenomen insòlit. No se sentia cantar cap pardal, tot i ser ben de dia. Tampoc no hi havia mosques ni mosquits, en ple estiu. La sensació de silenci absolut era angoixant. Volia anar a pagar el sastre, però l’ambient hòrrid em va tallar les ganes. Encara és més tètrica la reputació de Marmellar, al Baix Penedès, amb dos crims a les espatlles sense resoldre. No sé si s’hi ha posat el Carles Porta, però hi té camp per córrer.
El cementiri, amb desenes de nínxols buits vora l’església en runes, ofereix una imatge terrorífica. Això és un Halloween de debò i no aquesta collonada de carabasses lucíferes i teranyines de cotó-fluix. Per acabar d’adobar el paisatge misteriós de Marmellar, et trobes al mig del no-res una piscina abandonada de mida olímpic. És el residu de la fracassada urbanització Talaia del Mediterrani, que va quedar abandonada per falta de compradors.
A fer el fantasma urbanístic no ens guanya ningú.