L’última vegada que he gaudit de la composició de Carl Orff ha estat en el marc del 50è Festival internacional de Música de Cambrils. La celebració requestava una peça antològica interpretada per la Coral Verge del Camí, referent del cant coral de Catalunya. El Parc del Pinaret feia goig. A l’escenari, 170 músics i cantaires. A les graderies, una gernació que l’alcalde Oliver Klein remarcava cofoi. El concert va estar un èxit, amb el públic aplaudint dempeus.
Carmina Burana és una col·lecció de cants dels segles XII i XIII apareguts en l’abadia de Benediktbeuren amb els quals el músic muniquès Carl Orff es va inspirar per crear la cantata escènica que es va estrenar l’any 1937 a l’Òpera de Frankfurt. La introducció i el final (Fortuna imperatrix mundi) s’ha utilitzat en pel·lícules com Excàlibur, dirigida per John Borman. Michael Jackson va emprar Fortuna per al seu Brace Yourself.
Les ombres de connivència de Carl Orff amb el nazisme no han frenat la reverència per Carmina Burana. M’ha vingut la reflexió després del que ha passat aquest estiu amb l’havanera El meu avi per les presumptes relacions de l’autor, Ortega Monasterio, amb prostíbuls. Carl Orff estava alineat amb el Vitalisme, un corrent que gaudia de les simpaties del règim nazi. Orff va compondre música per als Jocs de Berlín i va dedicar una Oda a l’Aniversari del Führer quan Hitler estava perdent la guerra. Queda clar que una cosa és l’autor i una altra la seva obra. La veritat és que vaig sortir de Cambrils sense gens de ganes d’envair Polònia.
Lo más leído
Lo último