«Dir ‘vaig néixer a la Monegal’ no és només una dada: és una manera de dir ‘soc d’aquí’, de sentir que formo part d’una història compartida». Així ho explica l’alcalde en un article que vol donar la benvinguda al nou Hospital Viamed Tarragona, «hereu directe» de la Clínica Monegal, fundada l’any 1944 pel doctor Ramon Monegal Cerdà. Moltes ciutats tenen clíniques o hospitals que imprimeixen caràcter. Són centres sanitaris que atorguen un segell de denominació d’origen. Ser nat a la Monegal és signe d’autenticitat tarragonina. Per exemple, un de Reus-Reus ha de néixer al Sant Joan. Si jo fos de Tortosa hagués triat néixer a la Cinta. De la mateixa manera que no s’entén que algú de Valls tingui l’ocurrència de néixer en un hospital que no sigui el Pius.
Jo no vaig néixer a la Monegal, però m’hi van tractar una fasciïtis plantar. És a dir, no «soc d’aquí», però gairebé, perquè una fasciïtis plantar és una afecció terrible. Un dia, el malaguanyat doctor Josep Maria Solé Poblet va veure que anava coix. «Vine a la Monegal», em va ordenar. Va sortir tot rodat: exploració, radiografies, diagnòstic, tractament. Tot això mentre anàvem xerrant amb el filantrop doctor Solé Poblet. No vaig venir al món a la Monegal, però superar una fasciïtis plantar és com tornar a néixer. Que no pensin Joan Maria Adserà i Joan Aregio que m’he oblidat de la Tecla, on el segell d’origen tarragoní és encara més històric i avalat. També m’hauria agradat néixer a la Tecla, però resulta que és impossible néixer a tants llocs a la vegada. Salut!