Sirat, el pont sobre l’infern

Vaig començar a mirar Sirat fa dies i quan feia una estona que la mirava vaig canviar de pel·lícula. No vaig aguantar la sorollada rav. Aquest és un risc de veure cinema a casa. L’oferta és tan gran i llaminera que és molt fàcil canviar de programa. Molt poca gent s’atreveix a marxar d’una sala de cinema, encara que no li agradi la pel·lícula. Dies després d’haver abandonat Sirat, va saltar la notícia que el film del gallec Oliver Laxe ha estat nominat a dos Premis Oscar, el de millor pel·lícula estrangera i el de millor so. Amb la cua entre les cames he tornat a la plataforma Movistar i he reiniciat des d’un principi la pel·lícula. El primer que he fet és buscar què vol dir Sirat. Sirat és un terme àrab que significa camí recte. En la tradició islàmica, el Sirat és un pont sobre l’infern que tots haurem de creuar el dia del judici final. El Sirat és molt estret i penjat, però els justos el creuen amb facilitat. En canvi, els injustos cauen al Yahannam (infern). Sabut això, es pot trobar el sentit del desenllaç final de la pel·lícula, un final insospitat, sorprenent, del qual no es pot avançar cap detall sense caure en espòiler. Una altra sorpresa no volguda de les últimes imatges és que semblen triades en relació amb els fets luctuosos que vivim actualment amb els trens. És impossible, però veient els protagonistes damunt d’un vagó en marxa, hom espera el pitjor. En resum, Sirat és un gran producte per a cinèfils i un maldecap per als que només busquen passar una bona estona amb la màgia de la pantalla.