Podem parlar d’excel·lència en la gestió pública?

«La legitimitat política d’un regidor no comporta necessàriament la capacitat de gestió. Un bon criteri d’inclusió en una candidatura no implica habilitats per dirigir una determinada competència». L’afirmació fa reflexionar, més avui en dia, quan la figura del càrrec electe està poc valorada com a gestor.

Soc un càrrec electe que prové de l’empresa privada: una multinacional d’un sector dinàmic, competitiu i innovador, amb una cultura orientada a resultats i amb objectius clars.

L’any 2019, l’alcalde de Reus em proposa formar part de la seva candidatura. Accepto, i finalment soc nomenada regidora d’Hisenda.

És llavors quan em plantejo si existeix un model d’organització pública que faciliti l’excel·lència en la gestió.

A l’empresa privada, per aconseguir l’excel·lència cal tenir objectius clars. A la regidoria els tenim i els estem complint: aprovar pressupostos i ordenances, reduir deute, esforç inversor, redactar plans de contractació, de subvencions i antifrau, lluita contra el frau fiscal, millorar la gestió tributària, elaborar el pla de reactivació econòmica i social, etc.

Em centraré en l’aprovació del pressupost i les ordenances com a exemple, per valorar-la amb indicadors i criteris de model d’excel·lència:

- Orientació a resultats: Aprovar el pressupost i les ordenances era imprescindible. Per primer cop, l’Ajuntament va aprovar junts els dos expedients. I també per primer cop, van entrar en vigor l’1 de gener, un fet transcendent, que hauria de ser normal, però que pocs ajuntaments aconsegueixen.

- Orientació al client: L’excel·lència és crear valor al client –tant intern (la resta de regidories) com extern (la ciutadania)– i respondre de manera eficient a les necessitats i expectatives.

- Lideratge i coherència: Comunicar amb claredat és fonamental. Hem apostat per comunicar amb pedagogia.

- Gestió de processos: Excel·lència és gestionar amb un procediment clar i definit. Hem creat una comissió de seguiment del pressupost per adaptar-lo a les necessitats, amb rigor i control.

- Involucrar equips: La responsabilitat no és única de la regidora d’Hisenda. Cal formació, seguiment i suport de tots.

- Aprenentatge i millora contínua: Hem establert mecanismes de seguiment amb la resta de l’organització, perquè excel·lència és fer realitat el canvi via oportunitats de millora.

- Aliances: El pressupost acaba reflectint les aliances que creen valor amb altres organitzacions (convenis, subvencions, col·laboracions...).

- Responsabilitat social: Excel·lència és que el pressupost cobreixi les expectatives de la societat: cohesió social i serveis de qualitat.

No m’atreviria a dir si a l’Ajuntament de Reus hem assolit l’excel·lència en tots els indicadors. Però sí que puc afirmar que treballem sempre buscant l’excel·lència, i que l’excel·lència ha de ser la manera de fer de tota administració pública.