Els Sants Innocents. O: Com una història sangonosa pot fer rumiar més del que sembla
No confongueu Herodes amb el Gran Herodes Antipes. El segon, protagonista de la passió de Jesús, era un dels 15 fills del primer, el qual va fer xixina els fills dels altres.
El rei Herodes el Gran no les tenies totes. La seva situació amb els ocupants romans era prou delicada per haver de sentir que havia nat un «altre» rei dels jueus.
L’Evangeli de sant Mateu mostra el neguit d’Herodes davant l’anunci d’uns mags vinguts de lluny expressament per adorar un infant enigmàtic i especial.
Com que sempre paguen justos per pecadors, i el que és primordial (per a alguns) és salvar la pròpia menjadora, Herodes pren una decisió monstruosa, donat que els Mags, advertits en un somni, no li diuen l’emplaçament exacte de Jesús.
El monarca idumeu ordenà que a Betlem i la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall. Així, doncs, evitava una possible competència al tron.
Una manera de fer que, sense ser tan dràstica, encara avui dia molts partits polítics en el poder practiquen. Tanmateix, ara ‘només’ llencen fems de tota mena contra possibles adversaris, tant coneguts companys d’escó com futurs oponents extraparlamentaris.
Fins a quin punt som realment innocents i no volem fer veure que som bones persones?
Independentment que els historiadors actuals, tots ells circumspectes i obertament descreguts, afirmin que el fet fou una invenció llegendària inspirada en el relat semblant de l’Èxode sobre el naixement de Moisès, la història dels sants innocents és prou interessant per a ser estudiada amb cert deteniment.
Hi ha unes meditacions catòliques molt ben escrites en un català acurat i força interessants des de diverses perspectives, que poso en consideració del lector per provar de treure l’entrellat de la condició humana que, al capdavall, és el que ens hauria de preocupar.
El llibre, publicat originalment el 1952 en dos volums per l’editorial Balmes, porta per títol Jesucrist, llum de l’ànima i és un recull de reflexions diàries al voltant de les festes religioses. Les escriu un prevere anomenat Antoni Ferrer, del qual no n’he pogut obtenir gaire informació.
La meditació que presenta per al dia d’avui seria (i és) considerada políticament incorrecte fins i tot per les autoritats eclesiàstiques actuals.
Sobre el Dia dels Sants Innocents, diu: «O Betlem que no has volgut veure la teva salvació quan suara et visitava! O mares de Betlem que no heu volgut acollir una mare a punt d’infantar que tustava a les vostres portes! (...) Vós, Senyor, castigàreu severament les mares ingrates de Betlem.»
La reflexió que ens proposa el prevere és dura i contundent. No serà que aquells que no havien volgut acollir la Sagrada Família quan buscava posada, ara, a través de la mà d’un rei embogit i aferrat al poder, pagaven d’alguna manera la seva ingratitud?
Aquest pensament, propi de fa 70 anys, avui dia ofèn les mentalitats de la correcció moral de pa sucat amb oli que s’estila en els nostres dies.
Tant és que el prevere volgués exemplificar que des d’una perspectiva cristiana, no donar ajut al pobre que truca a la porta i que té fam i fred, acaba tenint un càstig sever. Qüestió que també apareix en el món precristià. A l’Odissea Homer ho adverteix sovint: cal acollir el pobre que truca a la porta no fos cas que es tractés de Zeus disfressat i ens posés a prova davant el foraster que demana caritat.
Què feien tot de persones malvivint en una nau abandonada a Badalona?
De fet, el prevere que ens ocupa diu el mateix que va dir l’Odissea segles enrere: «O Déu que potser moltes vegades us he deixat passar fredament per la porta de la llar que Vós m’heu donada...!»
Tanmateix, la reflexió pot anar més enllà. Fins a quin punt som realment innocents? Fins a quin punt no volem fer veure davant la societat que som bones persones?
Diem que volem acollir el necessitat, però l’objectivitat ens diu el contrari. Què feien tot de persones mal vivint en una nau abandonada a Badalona? Volem acollir, però, amb quina finalitat? Tenir-los desemparats fins que, després de mil patiments, deixar-los morir en un incendi a causa de la misèria?
Revisem la història dels innocents des de tots els punts de vista. Que no sigui que ens mostri, al capdavall, com som d’hipòcrites, tot rentant les nostres consciències a través d’ONGs que no saben el que es fan, mentre fiquem innocents en mans d’Herodes desconeguts.
* Periodista i escriptor excèntric. Des de la capital del país observo astorat la degradació general de la societat. Amb la Covid, la cosa ha empitjorat. Com a guionista de RAC1 (i anteriorment de moltes altres emissores més o menys de renom), també observo que la realitat supera tota imaginació. L’any que ve no serà millor, no us en feu il·lusions.