Aquesta setmana hem tancat la paradeta madrile-nya que no aixecarà la persiana fins al 26, quan hi haurà el primer consell de ministres. Al cloure el curs polític, Pedro Sánchez va desitjar a tot-hom gaudir d’unes bones vacances, mentre que Núñez Feijóo va fomentar que les vacances estan sobrevalorades, ja veuen que ni en això estan d’acord. Una mostra més que no ha canviat res ni apunti cap sortida si observem el resum final del període que fa el PP: «al govern li sobra legislatura i a Espanya li sobra aquest govern», com va exclamar el president dels populars, una demostració de com aniran les coses quan ens hi tornem a posar, si abans no esclata, o fan esclatar, alguna de les moltes mines que encara hi ha escampades en els àmbits policials i judicials, o si no surt algun altre currículum inflat o fals.
Sánchez a les Canàries i Núñez Feijóo a Galícia dedicaran el descans estiuenc a preparar el nou curs.
L’un per esgotar la legislatura amb uns pressupostos incerts i l’altre amb l’assalt final per arribar aviat a la Moncloa
Els populars s’han posat deures per a l’estiu per rematar al que consideren «el bienni amarg» de Sánchez, que és la llista de lleis que derogaran quan arribin a la Moncloa, sigui de manera immediata o més endavant. Abans de plegar veles els conservadors han rebut una ajudeta del The Economist que també li ha posat tasques a Pedro Sánchez perquè a Lanzarote reflexioni sobre si dimiteix o convoca eleccions.
Però entre les meditacions que farà a les Canàries no hi ha ni plegar ni llençar la tovallola, al contrari, el que ja està fent és veure com persuadir els seus socis i aliats de la investidura perquè li continuïn fent suport. He subratllat aquest concepte de la persuasió perquè Sánchez l’ha utilitzat diverses vegades els últims dies juntament amb un to més humil a l’hora de referir-se als ‘partenaires’ per demanar-los la seva col·laboració per poder aprovar uns pressupostos per al 2026.
Aquest és ara el gran objectiu del PSOE per poder garantir la continuïtat de la legislatura, perquè encara que el mandatari espanyol digui que amb pressupostos o sense el mandat durarà quatre anys, si els presenta i el Congrés els hi tomba seria pràcticament impossible la continuïtat de la legislatura, els comptes de l’Estat són una qüestió de confiança al quadrat.
En l’exercici d’intentar convèncer els aliats hi ha la voluntat de reunir-se, encara sense data, amb el president Carles Puigdemont com a mostra de l’aplicació real de l’amnistia. No ho té fàcil el president espanyol, perquè les posicions dels possibles votants d’aquests comptes de l’Estat són molt exigents, i segurament les dificultats més complexes no seran les dels independentistes catalans, sinó de Podem, que s’ha situat en el ‘no’ a tot, en paral·lel a l’oposició total de la dreta i l’extrema dreta.
El tauler polític és de vacances, però sempre amb un ull obert, en canvi, el tauler judicial tanca a l’agost amb pany i forrellat, però al setembre s’hi posarà de valent, amb el fiscal general a punt d’asseure’s al banc dels acusats, amb el cas Koldo obert en canal i Santos Cerdán a la presó, i la dona i el germà de Sánchez immersos en investigacions judicials. Però també caldrà estar atents a un grapat de judicis per corrupció que afecten el PP actual, el nuvi de Díaz Ayuso, o dels que encara cuegen del passat com la guerra bruta del Ministeri de l’Interior de Fernández Díaz.
Jo soc un jugador de cartes negat, i desconec si Pedro Sánchez i Núñez Feijóo hi juguen en els seus retirs estiuencs, però m’atreviria a dir que el socialista tira cap al mus, amb aquest órdago que ha llançat amb els pressupostos, una jugada molt arriscada i desafiadora i que els qui coneixen bé aquest joc d’origen basc parlen com una posició audaç que mostra determinació i confiança.
Al davant seu, el líder del PP sembla més aviat un jugador de botifarra a l’espera de bones cartes, que li arribi la manilla, i més aviat partidari dels crits com el contro i el recontro, i a veure si li cauen els 4 vots que li falten per fer una moció de censura al cap del govern. Però una cosa està clara, tant al mus com a la botifarra s’hi juga amb la baralla espanyola de 48 cartes.
Bon estiu i a jugar!