Aquests dies de tanta calor el meu cos només demana cerveses fresquetes i reflexions fútils estirat a la gandula, però la meva ment impertinent ha decidit que cal aprofitar les vacances per matinar i sortir a córrer, perquè la bàscula acaba de presentar una demanda contra mi per abusos.
Hi ha gent que s’esforça molt per estar amb un cos 10 a l’estiu i hi ha una altra gent que a l’agost s’afarten de menjar i beure perquè no van arribar a temps a l’operació biquini i són conscients que, quan tornin de les vacances, ja no hauran de mostrar les seves carns en públic fins l’any que ve. Aquests són els paios que van cridant per les terrasses «Carpe diem!» amb un gelat a una mà i una birra a l’altra.
Hi ha qui s’esforça per tenir un cos 10
i altres que s’afarten perquè han fet tard a l’operació biquini
Segons un estudi sociològic realitzat a través de l’observació directa del meu cunyat mentre fumava al balcó, els joves i els més vells són els que es cuiden millor. Els de mitjana edat, com jo, som la vergonya de l’espècie. És com si ja haguéssim llançat la tovallola de la joventut, però encara no fóssim conscients que el temps va avançant en el marcador i no podem confiar en la pròrroga.
Mentre la majoria dels que responem al perfil de clients del bar de Moe seguim en plena fase REM a les 8 del matí, el passeig marítim està ple de persones corrent: uns sols, altres en parella, alguns amb amics i també n’hi ha que corren amb el gos o arrossegant un cotxet de bebè amb una expressió autocomplaent a la cara, com dient «mireu quin pare tan guai que soc que corro amb una sola mà lliure i ni em despentino».
De tots ells, els que més ràbia em fan són els que vesteixen samarretes commemoratives de curses i maratons. No sé si aquests individus competien amb el tors nu fins que els van regalar una samarreta per la seva inscripció a la prova o bé es tracta de friquis egòlatres que llueixen aquestes peces com a trofeus. La seva mirada de sobrats ho diu tot: «compte, passerell, no et confonguis, que jo no soc un aficionat que ha sortit a córrer per no sentir a la seva dona o perquè està de moda, que jo soc un professional i fa molts anys que participo en carreres importants, o sigui, que em preparo a fons i menjo aquelles merdes hiperproteiques».
Et perdonen la vida perquè estan a un nivell premium mentre tu no saps ni escollir els mitjons
Entre aquests creguts del running, els que més m’ofenen són els que porten la samarreta de la Cursa Bombers de Barcelona. Aquests ja ni et miren. Et perdonen la vida perquè ells estan a un nivell premium mentre tu no saps ni escollir mitjons per practicar esport. Tant de bo s’apuntessin tots a una cursa en una illa remota i, a l’hora de tornar, l’aeroport tanqués per fallida i tots els vaixells estiguessin fent botellot a alta mar.
Una altra cosa que em molesta és que li diguin running al footing de tota la vida. Amb el que molava als 80 sortir a fer ‘futin’ amb aquells micropantalons que només li quedaven bé a George Michael i a Emilio Butragueño quan no treien el cap els genitals, les vambes Victòria, la samarreta de Mazinger Z i el walkman Sanyo gris reproduint la cançó «Me estoy volviendo loco» de Azul y Negro gravada en una cinta de casset Agfa de color roig que després havies de rebobinar amb un Bic Taronja.
Ara, els runners escolten les llistes de música d’iTunes o Spotify a través dels seus mòbils king size penjats al braç amb una abraçadora com la de l’aparell de prendre la tensió. Vesteixen roba esportiva tècnica i unes sabatilles d’última generació que pesen menys que un kleenex i a les quals només els hi falta aire condicionat.
Davant d’aquest panorama, fan ganes de llençar la tovallola i fugir a casa per jugar a tennis amb Nintendo Switch Sports o practicar algun tipus d’esport domèstic d’intensitat moderada, com obrir el pot de les olives. Això sí, per favor, mai caigueu en la temptació de comprar una bicicleta estàtica. A més de ser un oxímoron, es tracta de la major estafa tecnològica de la història, només equiparable al Laserdisc o al ganivet elèctric. No conec cap persona que hagi utilitzat aquest aparell diabòlic més d’un parell de mesos seguits. I, a més, ningú es desfà del tot del trasto, sinó que el regalen a altres incauts o bé el converteixen en estenedor de roba.
Lo más leído
Lo último