L’Afganistan que viu entre nosaltres

La sortida precipitada d’Afganistan després de 20 anys de presència és un fracàs indignant dels països occidentals. Una vergonya

| Actualizado a 24 agosto 2021 08:08
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

¿Cree que se debe proteger el catalán en las escuelas?


No

Després de vint anys a l’Afganistan, l’únic que ha arribat a dir Joe Biden és que «els Estats Units no han d’estar lluitant i morint en una guerra que les mateixes forces afganeses no volen lliurar». O sigui que els afganesos, espavil. Angela Merkel ha estat menys cínica: «Tots els esforços internacionals per crear un estat democràtic i de dret no s’han aconseguit». La cancellera alemanya ha lamentat «la lliçó amarga per als afganesos que apostaven per una societat lliure, democràtica i pels drets de les dones».

Fins al 2016 a Afganistan no hi havia cap mamògraf. De moment, en els districtes que controlen els talibans, les dones ja no poden sortir de casa sense un mahram, un acompanyant masculí. El preu del burka s’ha multiplicat per cinc a Kabul, segons va informar l’Ara.

No sé si també s’hauran encarit els vels als basars de Reus. Si doneu un tomb per la capital del Baix Camp, veureu moltes dones amb nicab, hijab, khimar i fins i tot burka. Hi ha dies que Reus sembla Kabul. Si no hem aconseguit que aquestes dones, vivint entre nosaltres, puguin anar a comprar al carrer Monterols o a les galeries de La Fira amb la cara aclarida, com volíem arreglar un país sencer a sis mil quilòmetres de distància!

Comentarios
Multimedia Diari