On són els nostres herois? No han de caure en l’oblit

Aquest 2017 es compleixen trenta anys d’un dels grans macrojudicis de la història de l’Europa contemporània. El procés contra Klaus Barbie, un dels oficials nazis més sanguinaris, conegut amb renom del Carnisser de Lió. Durant els temps de l’ocupació de França per part de l’Alemanya nazi, Barbie va ser el màxim responsable de la Gestapo en aquesta ciutat.

Klaus Barbie va aconseguir viure amb la identitat falsa de Klaus Altmann durant pràcticament quatre dècades fins que va ser identificat a Bolívia, detingut, i més tard extradit. La vista oral va ser el primer judici enregistrat íntegrament per les càmeres de televisió a França. Sis setmanes de declaracions, 106 testimonis, 40 advocats, 800 periodistes de tot el món acreditats per a un únic esdeveniment.

El veredicte es va fer públic el 4 de juliol de 1987. El Tribunal el va condemnar a cadena perpètua per crims contra la humanitat. Segons la sentència va ser responsable de més de 4.000 assassinats i de la deportació de 7.500 persones que van acabar sent traslladades a diferents camps de concentració.

Entre els deportats, els 86 membres de la Unió general dels israelians francesos que van ser detinguts per ordre de Klaus Barbie, el 9 de febrer del 1943 a l’oficina d’aquesta entitat al centre de Lió. Vuitanta van acabar als camps d’extermini i només tres van aconseguir sobreviure. Una placa commemorativa amb els noms i els cognoms de les víctimes és ben present al número 12 del carrer de Sainte Catherine des de l’any 2011.

Aquests dies una exposició oberta als Arxius Departamentals del Roine ens permet conèixer amb tot detall el procés judicial contra Klaus Barbie. L’objectiu de la mostra, i de l’obertura dels arxius d’aquest judici a la consulta del públic en general, és segons el comunicat del Govern francès, «permetre un avanç en el coneixement, afavorir més el treball de memòria i lluitar contra el revisionisme i l’oblit».

Coincidència

Tot coincidint amb l’aniversari de la sentència del judici contra Klaus Barbie, el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publicava el 4 de juliol passat la Llei 11/2017 de reparació jurídica del franquisme, aprovada al Parlament per unanimitat. 66.590 persones contra les quals es va instruir a Catalunya un procediment per motius polítics i ideològics van veure anul·lat el seu judici, recuperant la seva innocència. Per a les 3.358 que van morir executades entre el 1938 i el 1975 ha estat massa tard. L’anul·lació d’aquests judicis sumaríssims és, sens dubte, un gran pas per garantir que una de les pàgines més negres de la nostra història no caigui mai a l’oblit. No obstant això, la feina per a la total recuperació de la memòria històrica és ingent. Ara coneixem els noms i cognoms de les persones ajusticiades, com es van instruir els seus processos judicials, les sentències dictades pels tribunals de la dictadura i l’execució de les seves condemnes.

Potser ha arribat el moment que aquestes 3.358 persones tinguin com succeeix a França una petita placa amb el seu nom i cognoms a l’indret on van ser detinguts per compartir col·lectivament el dol. I és que costa molt trobar al centre de Tarragona i a l’abast de tothom aquestes mostres d’homenatge popular.

Sí, és cert, tenim al Cementiri el grup escultòric dedicat a les 771 persones afusellades a Tarragona durant el franquisme. També, entre d’altres, Els Despullats, el Monument als herois de 1811, durant la Guerra del Francès, als quals l’Ajuntament de Tarragona va homenatjar el juny passat. A més l’Associació del Setge Tarragona 1811 ha treballat molt i treballa per posar a l’abast de tothom el material documental i la reconstrucció d’aquest període de la nostra història. Són esforços de reconèixer i agrair però encara queda molt per garantir que tothom conegui el nom i els cognoms dels nostres herois.

*Periodista.Fuentes va ser la primera veu de la primera emissióde Ser Tarragona. Des de fa una dècada ésredactor del servei en castellà del canal europeude televisió Euronews amb seu a Lió (França).