Diu The Economist que els països de la Unió Europea estan ben parats per resistir els aranzels amb què el president Donald Trump amenaça. Potser sí que Europa ja no s’espanta per l’amenaça dels aranzels. Els europeus sabem que Trump considera les tarifes duaneres una mena de peatge per accedir al mercat nord-americà, una palanca nord-americana per forçar l’accés als mercats europeus i un càstig pels greuges percebuts, imaginaris o fabricats. El president dels Estats Units actua per instint més que no pas per ideologia, cosa que frustra aquells que intenten donar sentit a la seva política exterior. Però els europeus, això, ja ho sabem. Des que va tornar al càrrec, ara fa un any, les empreses europees ja havien previst l’escenari dels aranzels i han ajustat les seves cadenes de subministrament, els contractes de venda i els canals de distribució. Actualment, les exportacions de la UE als EUA tenen un aranzel del 15%; les britàniques del 10%. El 10% addicional amb què Trump amenaça els països que han enviat un grapat de soldats a Grenlàndia és una molèstia i poca cosa més, de moment. Trump amenaça de fer esclatar l’aliança occidental via coacció econòmica o fins i tot la força militar a Grenlàndia (ja ho veurem). Bé. Els líders europeus l’han advertit de represàlies i Ursula von der Leyen ha subratllat que, si van mal dades, la resposta del bloc «serà ferma, unida i proporcional» (ja ho veurem). El president francès, Emmanuel Macron, ha carregat contra el proteccionisme de Trump i ha reiterat la seva crida a la UE perquè s’activi. «Preferim el respecte a l’assetjament; la ciència al relativisme, i l’estat de dret a la brutalitat», ha dit. Brillants arabescos i malabars. Tot plegat sap greu, però. Quines coses hem de veure. Europa podria utilitzar per primer cop la seva arma econòmica més poderosa contra, precisament, els Estats Units d’Amèrica, abans protector i aliat. Llàstima.
Lo más leído
Lo último