Els danys colaterals a la transició energètica del ‘greenwashing’ de les petrolieres

Fa pocs dies, una investigació de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA – UAB), publicada a la revista científica ‘Nature Sustainability’, posava xifres concretes a una pràctica evident de les grans companyies de combustibles fòssils: el contrast entre unes polítiques de màrqueting que posen el focus en les energies renovables i unes quotes de producció verda ínfimes que incompleixen les seves promeses corporatives.

Segons aquesta investigació, les principals companyies de petroli i gas del món només són responsables de l’1,42% dels projectes d’energies renovables del planeta. L’estudi posa en evidència el discurs dominant i generalitzat de la indústria dels combustibles fòssils, que es presenta davant l’opinió pública com un actor clau en la solució al canvi climàtic mitjançant els seus projectes d’energia “verda”. Alguns exemples són TotalEnergies (1,59%), Repsol (1,28%), Eni (0,4%), BP (0,40%), Equinor (0,39%) i Shell (0,35%).

Més enllà del frau que això suposa de cara a la societat, el blanqueig dels grans operadors té un altre efecte indesitjable: que davant el gran impacte que tenen les milionàries campanyes que impulsen aquestes companyies les pimes que són els principals agents de la transició energètica quedem diluïts. Les grans absorbeixen bona part del mercat, però en molts casos no resolen bé les necessitats dels seus clients, perquè ni és la seva prioritat ni, en molts casos, ho fan elles directament, ja que ho deixen en mans d’un seguit d’operadors subcontractats de dubtosa capacitació tècnica.

Les principals companyies de petroli i gas del món només són responsables
de l’1,42% dels projectes d’energies renovables
del planeta

Si bé les grans inversions renovables només poden ser afrontades per companyies amb el múscul financer adequat, i son, aquestes inversions, imprescindibles per la transició energètica, quan baixem a nivell de les teulades d’empreses o de la ciutadania ens enfrontem a la paradoxa de les seves milionàries campanyes de promoció verda no tenen la contrapartida esperada en Instal·lacions suficients, amb servei proper i de qualitat i acaben generant mala imatge a tot el procés. I molts problemes als clients que no tenen un bon partner per resoldre incidències i fer el seguiment de les seves instal·lacions.

Ja sabem que el màrqueting, en el seu propòsit per depurar marques, no entén de gaires límits, però fora bo que aquestes empreses petrolieres que segueixen sent menys verdes del que diuen les seves campanyes demostressin més compromís amb les encara poques incursions que fan en l’àmbit de les energies renovables. Per no obstaculitzar la feina que fem altres empreses amb menys recursos que si que treballem, sense reserves, per accelerar la transformació del nostre model energètic cap a un més sostenible.