En els darrers anys, el debat sobre el reforç escolar ha guanyat pes en l’opinió pública i en els fòrums educatius. Allò que en un principi podia semblar un recurs addicional per ‘posar-se al dia’ ha esdevingut, per a moltes famílies, una necessitat imperiosa per garantir l’èxit educatiu dels seus fills i filles. Però, com hem arribat fins aquí i què ens diu la realitat?
Per començar, cal reconèixer que les desigualtats socioeconòmiques impacten directament en el rendiment escolar. Les famílies amb recursos poden pagar reforç privat, mentre que les llars amb menys ingressos sovint no tenen aquesta opció, alimentant un cercle de desigualtat educativa. Hi ha estudis que apunten que la despesa en classes particulars s’ha disparat, amb gairebé una quarta part dels joves rebent suport extra fora de l’escola. Aquesta tendència tendeix a perpetuar l’accés desigual a oportunitats educatives.
Però la realitat també mostra que, quan hi ha recursos i un acompanyament educatiu sostingut, els resultats són tangibles. A Tarragona hi ha programes socials que han ajudat a posar el reforç escolar al centre del debat, però el repte és fer que aquest suport arribi de manera estable i des de l’àmbit educatiu mateix.
Organitzacions com la Fundació Pere Tarrés desenvolupem programes de reforç i acompanyament a les escoles i instituts del territori, combinant treball acadèmic, hàbits d’estudi i educació en valors. A més del reforç, promovem activitats socioeducatives, implicació familiar i coordinació amb els centres educatius perquè l’impacte sigui real i continuat. Aquesta tasca es fa present en diversos municipis de la demarcació, amb equips que coneixen el context, les famílies i les necessitats específiques de cada alumne, contribuint a reduir desigualtats i a reforçar l’èxit educatiu des de la proximitat.
Aquestes dades avalen una realitat clara: el reforç educatiu no és només una ajuda efímera per recuperar una matèria, sinó una eina per fomentar l’èxit escolar i la confiança de l’alumnat. De fet, la recerca internacional mostra que els programes de tutoratge estructurats i continuats són especialment efectius per reduir el risc de fracàs escolar i reenganxar alumnes amb dificultats.
D’altra banda, el debat sobre si el reforç escolar és un ‘luxe’ o un dret reflecteix una pregunta més profunda: quina funció ha de tenir l’educació pública? Si l’escola no garanteix, per si sola, que tots els alumnes assoleixin les competències bàsiques, és lògic que famílies i entitats busquin recursos externs. Però això només accentua les diferències entre qui pot pagar i qui no. Un sistema que necessita reforç perquè funcioni correctament no pot continuar considerant aquesta ajuda com una opció marginal.
És per això que cal plantejar una visió més àmplia i inclusiva. El reforç escolar ha de ser part d’una política educativa que garanteixi igualtat d’oportunitats des del context escolar mateix, amb recursos suficients, classes més personalitzades i suport continuat per als alumnes amb més dificultats. Només així deixarem de veure el reforç com un luxe i el convertirem en un dret real per a tots.
Lo más leído
Lo último