Aquesta setmana el Comissari de comerç, davant la Comissió de mercat interior i protecció del consumidor del Parlament Europeu, va anunciar la intenció de la Comissió d’establir una taxa de dos euros per l’entrada a la Unió Europea, de paquets petits amb un valor inferior a 150 euros, provinents majoritàriament de la Xina a través de plataformes digitals de venda, com són Temu o Shein.
La justificació d’aquesta mesura, se centra més en els problemes duaners i la càrrega de feina que suposa la gestió d’aquests milions de paquets, que en la defensa del comerç de proximitat. És una evidència que avui, la gran amenaça del comerç local de proximitat ja no són les grans superfícies comercials a les perifèries de les ciutats o ubicades en grans centres comercials, sinó que la gran amenaça de tot el comerç presencial, és la venda i distribució a través de les plataformes digitals, que majoritàriament han colonitzat els hàbits de compra de la gent més jove de la nostra societat. Per aquest motiu, crec que pot ser útil escriure una sèrie de reflexions segurament conegudes però també habitualment oblidades.
El comerç de proximitat són activitats que contribueixen amb els seus tributs, com l’impost sobre béns immobles, l’impost sobre activitats econòmiques, les taxes d’ocupació o de recollida de la brossa, entre altres, a finançar els pressupostos municipals dels nostres ajuntaments que presten servies a les nostres comunitats locals. A més, almenys el 50% de l’impost sobre el valor afegit, o l’impost sobre la renda, generat per aquestes activitats van directament a finançar la Generalitat de Catalunya, i serveis com l’educació o la sanitat a casa nostra.
El comerç proper també és aquell que sol comercialitzar amb més intensitat, els productes de proximitat, produïts als nostres territoris per productors locals. A més, és aquell que paga salaris a treballadors de l’entorn més immediat, treballadors que destinaran gran part de les seves retribucions, consumin a la mateixa ciutat o comarca. Els beneficis que es generin també solen romandre al mateix entorn territorial, on són consumits, estalviats, o reinvertits. Així tant els productes comercialitats, les rendes salarials, com els beneficis empresarials generats per aquest comerç, contribueixen directament a enfortir l’economia local i territorial, a diferència del comerç digital, que contribueix majoritàriament, a enfortir àmbits econòmics molt allunyats, i que no revertiran en res a la nostra comunitat.
Hem de fer pedagogia, hem d’explicar amb vehemència, hem de difondre i hem de fer proselitisme del comerç de proximitat, i sobretot del que aporta a la nostra societat
El comerç de proximitat també vertebra i configura les nostres ciutats, i el seu urbanisme. Els seus establiments són fonamentals perquè els carrers i les places dels nostres municipis llueixin. Algú es pot imaginar com serien les nostres ciutats sense locals comercials a les plantes baixes dels edificis?, segur que parlaríem d’unes ciutats més grises, més tristes, més insegures, menys amables i més inhumanes. De fet, aquesta és una qüestió que ja preocupa i ocupa força quan es reflexiona per part dels professionals sobre l’urbanisme de les ciutats del futur.
Sense dubte, el comerç de proximitat ens permet socialitzar molt més, i ajuda i fomenta un consum més reflexiu, més assenyat i més adient a les nostres necessitats, enfront d’un consum molt més impulsiu i impetuós del realitzat des de la soledat de casa o la feina, al davant de la pantalla de l’ordinador, de la tauleta o des del telèfon mòbil, l’eina més alienant mai inventada, malgrat que ens obri els ulls al món.
També cal recordar que el comerç de proximitat és una activitat molt més sostenible ambientalment, que el comerç digital. És evident que a tothom li pot semblar molt còmode que li portin un llibre, unes vambes, o qualsevol altre producte, a la porta de casa o la feina, per també ens cal preguntar quins costos hi ha darrere d’aquest paquet que rebem còmodament, i dins d’aquests costos, els energètics i ambientals segur que són molt rellevants.
En un món cada vegada més individualitzat, més acomodat, més immediat, i més excèntric, es pot entendre que la gent jove es decanti per uns hàbits de consum dins de les grans plataformes digitals, que poden acabar concentrant una gran part del comerç detallista mundial durant els anys vinents. Davant d’aquesta amenaça real, hem de fer pedagogia, hem d’explicar amb vehemència, hem de difondre i hem de fer proselitisme del comerç de proximitat, i sobretot del que aporta a la nostra societat. I òbviament, també cal legislar des dels diferents àmbits pensant amb la defensa i promoció del comerç de proximitat i la nostra economia.
