Temps confinat de paraules i silencis

El món batega alentit, sense pressa. El silenci torna a recuperar el seu lloc, aquell que havia perdut enmig del bullici sense sentit, i el temps es palpa. De tot això van reflexionar en un Instagram Live Coia Valls (@coiavalls) i Montse Barderi (@mbarderi).

També dels viatges, dels interiors i més personals, d’aquells que et «transformen», com apuntava l’escriptora reusenca. Perquè d’aquest viatge que fem ara conjuntament, com a societat, també sortirem canviats.

La tertúlia entre ambdues escriptores, que tractava sobre l’ofici d’escriure, va congregar un bon nombre de seguidors, entre els quals Núria Pradas i Martí Gironell, i va deixar palès que el confinament, amb la seva serenor forçada, és un gran aliat dels creadors en el moment de treballar.

«Molt sovint anem tan estressats que no podem gaudir de res. Quan estem fent una cosa pensem en una altra i així ens passa la vida. Per això valoro tant aquest confinament, perquè aquest temps és un regal», reconeixia la Coia, qui ara pot modelar els seus personatges amb més calma.

«En el fons, és tornar al teu cau a fer la teva vocació perquè tenim sort que la nostra vocació és aquesta i no estar en plena natura» li responia la Montse, en una conversa plena d’optimisme i energia malgrat tot, malgrat la crisi sanitària que ens ofega. Conversa de les que fan falta aquests dies d’incertesa.

Temps per tenir temps, per assaborir-lo. «Temps nostre, sense les seves urpes esmolades, per saber destriar el gra de la palla», reivindicava la Coia.

Va ser una tertúlia juganera amb les paraules, l’eina de totes dues, «paraules acompanyades d’una intenció, d’una mirada, d’una entonació», assenyalà Coia, i de quina manera totes aquestes emocions s’expressen en el paper.

Paraules de les quals Montse Barderi va desterrar ‘passatemps’. En aquest punt, l’autora sabadellenca incidia en la diferència entre la creació i l’entreteniment. «Amb la primera fas un camí d’aprenentatge, cap a dins i el producte final és el teu jo. I el segon vol dir que no saps com passar una tarda... Quina pena que vulguis que se’t passi el temps, ja que no tenim res més que temps. Som temps, éssers de temps, com deia Heidegger», destacà.

«Un temps que se’ns escola entre els dits, que el malbaratem, que no ens passa per dins i no ens ajuda a ser nosaltres, a dibuixar-nos», deia la Coia.

Ser nosaltres o ser el que els altres volen de nosaltres. En aquest sentit, la Montse reflexionà sobre la tirania de ser feliços, «la tirania de reeixir sempre quan, per més temptatives que fes, mai tindria la vida com una la somnia. És interessant viure totes les etapes de l’existència. Està molt bé el regal del destí que ens doni la vida».

L’autenticitat personal, el jo sense màscares i fins i tot la mort, que no van defugir, van ser-hi presents. Una tertúlia que va finalitzar de manera magistral amb un monòleg de la Coia Valls sobre les infinites possibilitats d’utilitzar les paraules.