L'amor per Sant Pere: «Heu fet de mi la persona més feliç del món»

«Quasi 10 metres de llargada! Us he de dir amb tota certesa que és la peça del vestuari festiu reusenc més difícil de posar. Ha d’abraçar l’espatlla, creuar per davant i tornar a baixar. Si no fos pels cordons de l’arc, la peça no s’aguantaria».

De ben segur no cal que els digui que Josep Maria Casas, el pregoner d’aquest Sant Pere 2025, parla del gegant Indi. És únic i inigualable. I el Josep Maria ho va descriure durant el seu pregó de la manera que millor sap: parlant de teles i confeccions. Ara bé, va ser clar amb les seves preferències: «L’Indi era el meu gegant preferit fins que un dia, sense adonar-me’n, em vaig enamorar de la Vitxeta».

Quan es va conèixer el nom del pregoner, ningú no va dubtar que seria un discurs ple de ‘reusencor’. Una persona RTV (Reusenc de Tota la Vida) no podia fallar.

«Anem a posar fil a l’agulla», va dir el pregoner per entrar en matèria. Durant tot el discurs, va fer referència a la seva història personal, lligada amb la de la ciutat i, sobretot, amb la de la seva família. El Barato, la botiga que fa 144 anys van fundar els seus avantpassats, ha estat el bressol de l’estima cap a la cultura popular que avui en dia té en Josep Maria. Especialment, la de Reus.

«Totes les dones que m’han precedit es mereixen més l’altaveu que tinc avui que jo mateix», assegurava el pregoner, fent referència a la rebesàvia Francesca, la besàvia Bonaventura, la iaia Paquita i la seva mare, l’Anna Misericòrdia, que estava present al saló de plens en aquell moment.

També va mencionar un altre familiar: el pregoner de l’any 1969 va ser Josep Iglésies Fort, germà de la seva àvia. Precisament, aquell va ser el primer pregó que Casas va viure. «Serà veritat que tinc sang de pregoner», va bromejar.

Durant el parlament, més enllà de la història personal, també va parlar del que va anomenar «ADN reusenc». Per exemple, del món del comerç local, que ell ha viscut des de ben petit, fent un petit recorregut per establiments emblemàtics com la Confiteria Poy, la Vienesa, la perruqueria Oliva, la perfumeria Abelló, la Monterrosa, la botiga Moda 3, Ca l’Escombreta, Cal Picó, el Bazar Tost i Robes Agustí.

Ara bé, va ser molt sincer en declarar que el seu racó preferit de la ciutat era el balcó de casa seva, amb vistes directes a la plaça de Sant Pere, «el centre del nostre univers».

El discurs va acabar amb un crit a la festa, encara dins del saló de plens:«Ganxetes, ganxets i amics de tot el món, feu bategar els vostres cors així com ho farà el nostre preuat seguici festiu: balls, gegants, nanos, músics, castellers, bèsties de foc, de terra i d’aire!».

Això sí, el missatge més important que Josep Maria va transmetre el va dir al principi: «Heu fet de mi la persona més feliç del món».