Ònia Amenós, la número 1 de la sele a Tarragona: «Qui no creu en les lletres, es perd una part del món»

Has estat sempre alumna de bones notes?

Com crec que passa a tothom, els estudis s’acaben convertint en una obligació. De petita no ho eren tant, m’agradava estudiar perquè a l’escola m’ho passava molt bé i em sortia de dins. Va ser a 3r d’ESO que vaig veure que es tornava més seriós i un deure. Però sé que ho faig per tenir un bon futur i més avui dia, que t’ho has de treballar.

T’ha condicionat en la teva manera de ser?

Sí. Sóc una persona molt quadriculada, molt constant i molt molt calculadora, llavors per aquest camí també sóc l’Ònia que estudia.

I per això, imagino, vas decidir fer el Batxillerat Internacional...

Jo crec que sí, aquest baxillerat està molt pensat per les persones que senten molta curiositat pels estudis. Sí que és un batxillerat una mica més exigent i si ets algú que no li agrada estudiar... es pateix.

Com vas decidir fer aquest Batxillerat?

Jo no el coneixia. Primer em van dir que era un BAT en anglès i em va cridar l’atenció. Quan em vaig informar, vaig veure que no: hi ha un pla d'estudis més complert i amb un enfocament diferent. També em van parlar molt bé del nivell de llatí que hi havia al batxillerat de l’Institut Gabriel Ferrater i també que la literatura es feia molt més a fons. Vaig pensar: “Em val la pena el sacrifici”.

Per tant, ja sabies que volies tirar cap a les humanitats?

Sempre ho he portat a dins, encara que tothom sempre ho ha desprestigiat i llavors ho duia una mica d’amagat... A mi m’encantava, de petita, fer els deures de castellà i català. Encara que de petita sempre pensava en els oficis típics: mestra, infermera... Després, amb el meu gust pels idiomes vaig pensar en turisme, però una professora em va dir que podia aspirar a més. Després vaig passar per biologia o alguna cosa relacionada amb la salut. Però quan a 4t d’ESO vam fer coses d’humanitats, filosofia, llatí... Vaig tenir clar que no estaria tranquil·la si no feia alguna cosa relacionada amb allò.

Com has viscut aquests dos anys?

Una mica com he pogut. Vaig començar molt motivada, però si el BAT normal te’l pinten malament, imagina’t l’Internacional. Tens molts més projectes, entregues... un calendari molt aplicat. Jo confiava en les meves capacitats, però he après a confiar encara més en mi mateixa. A dir-me: “A per totes, prepara-t'ho tan bé com puguis i si has estudiat, molt malament no et pot anar”.

També vaig aprendre a descansar. A vegades, obligada per la meva família. Moltes vegades m’havien de dir que parés, perquè estava a punt d’explotar.

I tot i aprendre a parar, has tret aquesta notassa!

He après a escoltar els que m’envolten. Em pressionava molt per posar-me al límit. Quan ho veus des de fora, entens que això no és bo.

Estudiant per la selectivitat t’ha passat el mateix?

No tant perquè venia de fer els exàmens de l’internacional, que van acabar el 16 de maig, i ja havia passat part de la tensió. Aquestes proves requerien més preparació i vaig implicar-me en treure’m aquell títol. Quan es va apropar el dia de la sele, sí que vaig pensar que potser hauria d’haver estudiat una mica més... (riu).

Bé, em vas explicar que pensaves que havies suspès. Ho vas pensar de debó?

Sí, em vaig espantar molt! Estàvem tornant de Menorca i vam pactar amb els meus amics que no miraríem les notes. Però el meu pare em va enviar un missatge on em deia que havien contactat amb ell de la Conselleria d’Universitats. És clar... Vaig pensar que havia suspès tant que m’ho volien dir en persona perquè els sabia greu!

Com va ser la trucada?

Em van dir que era la nota més alta de la demarcació, empatada amb un altre noi. Em van donar l’enhorabona i em van preguntar què volia estudiar. Els meus amics estaven molt expectants! Va ser un final de viatge molt dolç perquè ells també van estar contents amb les seves notes...

Llavors vau trencar el pacte de no mirar-les!

Clar! Jo no ho vaig poder evitar, em van trucar! La resta, va ser efecte contagi (riu).

Què en penses sobre qui diu que ments brillants que opten per per les humanitats són ments perdudes?

Em fa molta pena aquesta gent, encara que no m’afecta gens. Crec que s’estan perdent una part del món. Jo entenc que les ciències tinguin més prestigi a nivell pràctic. Però tenir coneixement de filologia, saber-te comunicar, tenir cultura general de literatura... Passa desapercebut, però és molt important!

Què vols fer després de la carrera?

Encara no ho sé. Ara, faig filologia perquè em mou. Potser m’acabo dedicant a la docència, m’agrada. He tingut sort perquè he tingut professors molt bons, però no sé si seré capaç de fer-ho. També em crida la recerca.

Com t’imagines d’aquí 10 anys?

No ho sé! Però espero estar molt realitzada amb el que hagi estudiat i amb ganes de seguir coneixent i indagant. No vull perdre aquesta passió i la il·lusió de viure les lletres.

Creus que recordaràs sempre la sele amb estima?

Sí, perquè crec que aquest és el primer pas de moltes coses importants que em poden passar. Espero.