Els Catarres: 'Defensem la Festa Major, és el nostre estat natural'

La presència d’Els Catarres al Reus Music Festival convida a la curiositat. La banda presentarà les cançons del seu nou llarga durada, Paracaigudistes, el proper 29 d’agost, amb ritmes de festa major i optimisme assegurat.

Celebren 15 anys amb nou àlbum, ‘Paracaigudistes’. Quin feedback heu rebut del públic fins ara?

La sensació que tenim és molt bona. El single La Fortuna ha rebut un milió d’escoltes a les plataformes, i el concert que vam fer a la Razzmatazz al maig va ser molt emocionant. No hi ha res millor que la gent et digui que la teva música forma part del seu dia a dia, que s’identifiquen molt amb les cançons i el missatge. Això ens passa sovint.

Parlen, segurament, el mateix idioma que el poble.

Moltes vegades ens diuen que les cançons d’Els Catarres els han ajudat a superar moments complicats, per exemple, i això et genera molta satisfacció. Som persones i fem cançons perquè arribin a les persones.

Han modificat una mica els temps en el procés de creació del disc.

L’hem fet una mica a l’inrevés: primer la música, perquè teníem clar el que volíem dir. Crec que el disc és sorprenent i diferent. Per exemple, ens vam adonar que havíem de fer una rumba catalana amb La Fortuna, i com a single ens ha funcionat d’una manera que no esperàvem; teníem en ment altres cançons.

Investigar en nous formats i gèneres musicals forma part de la inquietud de la banda?

No ens tanquem a res, no tenim complexos, però sempre intentem mantenir la nostra essència. En aquest sentit confiem molt en el David Rosell, el nostre productor. De fet, el considerem un membre més de l’equip. Portem temps treballant amb ell i ens coneix molt bé. És una persona que ens equilibra. En aquest disc també hem treballat amb Santos & Fluren, dos productors extraordinaris.

En Santos & Fluren disposen d’un prestigi contrastat. Què han aportat?

Tenen una manera diferent de fer música de la nostra. Ens vam traslladar a La Casamurada, a Banyeres del Penedès, i l’experiència va ser molt bonica. Ens van aportar coses que només podien fer ells, i vam marxar molt satisfets perquè la feina ens va enriquir. Ens van donar un aire diferent a la part creativa.

Molesta que es defineixi Els Catarres com una banda de Festa Major?

Per a res. La Festa Major és el nostre estat natural. Defensem sempre que la música sigui a l’abast de tothom, i penso que el format de Festa Major ajuda que sigui així. Lo popular és important i el considerem el nostre medi natural. En una Festa Major tota la família pot viure i compartir cultura. Em sembla una manera extraordinària d’educar.

Com porta la Roser Cruells el concepte de figura pública, la popularitat?

M’hi he adaptat. No és res dramàtic. Visc al meu poble, tinc la mateixa colla de sempre i sóc la Roser de tota la vida. Es tracta de trobar una mica l’equilibri i entendre que la gent se t’acosti i et pugui expressar el que sent. En aquest sentit, crec que som uns afortunats.

Hi ha un moment de ‘clic’ viral per a la banda. Quan considereu que va passar?

En aquest sentit, Jenifer ens va donar molt. Va ser com un inici que no esperàvem. Després vam tenir la valentia, la sort i el talent de fer Postals, un disc que ens va consolidar i ens va situar a l’escena. Sense adonar-nos-en, ens hem trobat en aquesta situació que tenim ara. Com et deia, som afortunats de tenir el públic que tenim i, entre nosaltres, ens portem bé, ens suportem, tot i que passem molt temps junts. Tenim un funcionament com a grup molt amable.

Ser dona en una indústria tan masculinitzada l’ha fet patir algun moment d’incomoditat?

Penso que, a poc a poc, en tots els sectors de la indústria hi ha més dones, i això és una bona notícia, tot i que encara queda feina per fer. M’he trobat en alguna entrevista en què les preguntes del periodista només anaven dirigides cap a l’Èric i el Jan, com si jo no existís. M’he hagut d’enfrontar a alguna situació així, però en general em sento bé, a gust. És evident que la realitat actual no té res a veure amb la de fa 10 anys. Hi ha una evolució que encara no és suficient, però que ens anima de cara al futur.