Reus multiplica els esforços per aturar la plaga de rosegadors i paneroles

La combinació de pluges i altes temperatures és el catalitzador perfecte per a la proliferació de plagues urbanes com rosegadors i paneroles, i Reus no n’és l’excepció. Veïns d’arreu de la ciutat s’han fet ressò d’aquesta afectació, que enguany es fa especialment visible en barris com Mas Pellicer, Sol-i-Vista o el Carme. L’estiu passat, l’Ajuntament va respondre-hi doblant el pressupost anual per al control de plagues -fins als 237.160 euros- i incorporant noves tècniques, com la pintura polimèrica amb efecte insecticida de llarga durada. Les paneroles, segons els portaveus veïnals, són les que es fan notar amb més intensitat que mai.

A Mas Pellicer, l’origen de la problemàtica es remunta a dècades enrere. «Quan es va fer el clavegueram, no es va compactar bé la terra. Amb el temps i les pluges, s’han format galeries naturals on viuen les rates», assenyala Eduardo Navas, president de l’Associació de Veïns Primer de Maig. «És molest veure’n pel carrer, però això ja no té remei si no s’obre tot de nou.» Amb tot, el portaveu detalla que tècnics municipals han engegat una actuació setmanal per controlar la presència de rates i paneroles. Els aiguats recents n’han afavorit la proliferació, «i és en un problema seriós», en paraules de Navas.

Fonts municipals reconeixen que Mas Pellicer és una de les zones «més crítiques», però apunten que la manca de civisme, «com el llançament de brossa fora dels contenidors», fa que el seu control absolut «sigui complicat».

La riera, focus del problema

A Sol-i-vista, la proximitat amb la riera, plena de vegetació, explica bona part de la incidència d’aquestes plagues. “Ens trobem amb ratolins de camp i rates de claveguera campant lliurement”, descriu Rosi Espigares, presidenta de l’associació de veïns. Assegura que la Riera es neteja només dues vegades l’any, primavera i tardor, perquè si es tallen les canyes fora de temps poden rebrotar amb més força.

Això fa que moltes canyes arribin fins als patis de les cases situades davant de la riera. «El camp que hi ha a tocar de la carretera sí que s’ha netejat, però aquest no. Tindrà propietari, però li haurien de dir que ho netegi, perquè suposa un risc d’incendi que ens afectaria directament. També per una possible inundació, ja que la brossa i les canyes frenen el cabal», reflexiona Margarita García, veïna del barri.

Tot i així, la veïna de Sol-i-Vista assenyala que les paneroles són encara més freqüents que les rates. «En notem més que mai. M’he d’assegurar de tancar sempre la porta perquè no entrin a casa», indica. A més, la proximitat amb la riera també provoca una forta presència de mosquits, tot i que disposen del ‘kit’ repel·lent per intentar combatre’ls.

"Només neteja dos cops l'any"

Per la seva banda, Espigares explica que els contenidors de la Residència Roger de Llúria, situada just davant de la riera, atrauen els rosegadors: «D’allà passen al parc del costat. Estàs amb les criatures i veus les rates pujant pels arbres», lamenta.

«Abans teníem una desbrossadora pròpia i els serveis comunitaris ho mantenien net. Des que el control de plagues és responsabilitat d’Aigües de Reus, ja no s’hi poden fer aquestes tasques», lamenta. Segons Espigares, molts habitatges de la zona tenen fosses sèptiques que acumulen aigües residuals i, si no es gestionen correctament, afavoreixen la presència de paneroles.

Amb tot, fonts del consistori expressen que el passat 10 de juny es van fer tasques de neteja i desbrossament a la Riera i que, tot i que pot haver crescut vegetació arran de les darreres pluges, «es troba en bon estat».

Machado identifica els solars abandonats com a nucli del problema

Pel que fa al nucli del centre, al barri del Carme, el president veïnal, Josep Machado, assenyala que la presència de plagues es concentra sobretot en solars abandonats: «Ho estem notant molt. Veiem paneroles i rates a tot arreu.» Machado explica que Aigües de Reus aplica un segell identificatiu quan actua a la xarxa de sanejament, i que, si la presència d’insectes es repeteix, es torna a avisar perquè hi tornin a intervenir.

A la Riera Miró, el focus no són les rates sinó les formigues. «En tenim moltes davant de la comissaria de la Guàrdia Urbana. La gent es queixa perquè entren a casa», explica Pilar Flamenco, presidenta de l’associació de veïns del barri. També hi ha rosegadors a la zona enjardinada davant del centre cívic Llevant. «Demanaria a l’Ajuntament més coordinació per part de les empreses encarregades del control de plagues als diferents equipaments públics, perquè si n’expulses d’un lloc, van al següent».

Intervencions municipals

Fonts del consistori destaquen que des de l’estiu de l’any passat, el contracte de control de plagues de l’Ajuntament inclou noves tècniques, com l’aplicació de pintura polimèrica insecticida a les instal·lacions de sanejament, amb una efectivitat superior als sis mesos. Segons detallen, el servei cobreix gairebé 7.800 punts de la xarxa de clavegueram, i inclou actuacions específiques amb pintura polimèrica amb una efectivitat del 95% i resistència de fins a 12 mesos, aplicada al 75% dels pous de registre (5.333).

Pel que fa als rosegadors, es tracta el 100% dels pous de clavegueram en les zones amb més afectació i, com a mínim, el 50% en les àrees de risc baix. Com a complement, la ciutat compta amb 221 punts de control en parcs i jardins, 10 gàbies de captura repartides per la xarxa de clavegueram i 4 dispositius de mort instantània, que permeten estimar la presència de rates i ajustar les actuacions en funció de les dades recollides.

Amb tot, des del consistori admeten que «l’eliminació total d’aquestes plagues és impossible» i que, segons els experts, la seva proliferació es veu afavorida per factors com el canvi climàtic -amb períodes de sequera més llargs i temperatures més altes- i per les normatives ambientals cada cop més restrictives, que limiten l’ús de productes altament tòxics.

Malgrat això, asseguren que la situació a Reus està sota control i que, entre l’estiu de 2024 i el de 2025, el nombre d’avisos s’ha reduït lleugerament: s’han registrat 317 comunicacions veïnals, davant de les 371 de l’any anterior.

En aquest sentit, el govern municipal afirma que es continuarà monitorant la situació, reforçant les actuacions allà on calgui i avaluant constantment l’eficàcia de les mesures implementades per garantir un control òptim de les plagues a tota la ciutat.