"Acció de justícia" cap a una família de Reus assassinada el 1939 per un bombardeig al Penedès

Un bombardeig perpetrat el 20 de gener de 1939 va segar la vida d’una família reusenca que s’havia traslladat a Llorenç del Penedès, on s’havien refugiat en escapar dels estralls de la guerra que patien a Reus. Aquella família estava formada per Antònia Giménez Torres (35 anys), els seus fills Magdalena Ventosa Giménez (12 anys), Joan Ventosa Giménez (9 anys) i Josep Maria Ventosa Giménez (3 anys), l’àvia de les criatures Maria Serra Giménez (59 anys) i Paquita Olivé Torres (18 anys). Des de l’assassinat, aquest municipi del Baix Penedès ha conservat la memòria dels sis membres d’aquella família enterrant-los en una fossa a l’entrada del cementiri. Des del 18 de juliol, una placa commemorativa explica i recorda qui eren i les circumstàncies fatals en què van morir.

Així, l’Institut d’Estudis Penedesencs i el projecte Terra de Llorers va organitzar al cementiri un acte de contingut, silenciós i seriós en què hi van participar tant historiadors com membres de l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona, que van fer èmfasi en la necessitat de la memòria històrica per ajudar a tancar el dol de les famílies i per oferir un relat de la Guerra Civil el més complet possible, allunyat de tergiversacions i de la desmemòria que va voler imposar el franquisme. L’acte també va comptar amb l’acció simbòlica d’Aureli Ruiz i Álvar Calvet. En representació de l’Arxiu Municipal de Reus, també hi va prendre part la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores.

El paper de l'Arxiu

En conversa amb el Diari, Flores explica el paper que va tenir l’Arxiu Municipal per localitzar els descendents d’aquesta família. “A través del padró vam localitzar dues cosines dels nens morts, que no van arribar a conèixer els seus familiars”, explica Flores. Les dues cosines, d’avançada edat, havien sentit a parlar de la història, però els mancaven detalls. “Els vam poder explicar que aquesta història familiar tenia un final i una data concreta, i algun detall més, com que la seva àvia també havia mort durant el bombardeig”.

Per a Flores, aquestes accions de caire simbòlic tenen un doble valor. Per un costat, explica, «el valor personal», en la mesura que aquestes persones que van ser assassinades en una acció de guerra, en aquest bombardeig, «mereixen ser recordades en si mateixes». A la vegada, a ulls de la regidora, es tracta «d’una acció de justícia cap a les víctimes» i una «acció d’explicació col·lectiva cap a la societat».

En qualsevol cas, l’Arxiu Municipal de Reus ha incorporat en els últims anys diverses col·leccions de cartes escrites durant la Guerra Civil, majoritàriament enviades per soldats des del front a les seves famílies. Aquestes missives ofereixen un testimoni directe dels fets viscuts i contribueixen a enriquir la memòria històrica d’un dels períodes més convulsos del segle XX.

Reconstruir la memòria

Paral·lelament, l’Arxiu continua impulsant el projecte de recuperació de la memòria dels deportats reusencs als camps nazis, tot reconstruint les seves biografies a partir de la documentació conservada. En aquest marc, la pròxima tardor es col·locaran quatre noves llambordes stolpersteine en homenatge a Josep Miquel Grant, Joan Moncusí Pellisé, Marià Marimon Estrems i Pere Casas Salvadó. La idea és que se n’instal·lin un total de dotze llambordes de record als deportats.