Silenci, natura i art: la Mussara torna a omplir-se de vida pel Mussart

La 17a edició del Festival Mussart va tenir lloc a l’emblemàtic entorn de la Mussara, el poble abandonat que cada estiu es transforma en escenari artístic, el dissabte 2 d’agost. La proposta, que uneix música, poesia, arts visuals i natura, va tornar a omplir els diversos espais del poble amb actuacions, exposicions i instal·lacions que van fer vibrar tant al públic fidel com als visitants nous. Segons fonts de l’organització, es va assolir el màxim d’aforament, amb unes 500 persones, que van gaudir d’un vespre ple de sensibilitat i qualitat artística.

Entre les propostes destacades hi havia el concert inaugural a la pineda amb el pianista i compositor Sebastià Mariner, acompanyat de Garbuix Duet, que va oferir un recorregut didàctic per la música catalana modernista. Més tard, les lectures de textos de Josep Maria Esquirol al voltant de la bassa, amb música en directe de PerkImBa, i una instal·lació lumínica a l’exterior de l’església van tancar la nit amb una atmosfera íntima i poètica.

Direcció d’art de Mercè Mariné

“La direcció artística del festival és un repte i una responsabilitat que assoleixo amb molta il·lusió”, explica Mercè Mariné, que enguany signa la seva tercera edició al capdavant del Mussart. “Des de la primera edició en què vaig assumir la feina, he volgut posar el meu accent en la part social, com a docent i actriu. Per a mi és molt important donar espai i veu a persones poc professionals, especialment del poble de Vilaplana. Aquest aspecte comunitari i inclusiu és una de les línies mestres del festival.”

Aquest any, un dels trets més destacats ha estat la dedicació especial a la gent gran del poble. “Amb la mort recent del meu pare, vaig voler posar el focus en la gent gran, fer que participin llegint textos conjuntament amb infants. No és un homenatge a la vellesa, sinó una inclusió real d’aquestes persones, perquè puguin ser part activa del festival”, comenta Mariné. Aquesta aposta s’ha combinat amb la presència de Josep Maria Esquirol, que va assistir com a espectador, i la dramatúrgia basada en la seva obra, on es representen sis parelles amb diferents tipus de relacions familiars, aportant un discurs sobre la resistència íntima i l’acompanyament humà.

Pel que fa a la selecció dels artistes, Mercè explica que sovint es basa en la comunitat: “Vaig pel carrer del poble i busco persones que normalment no farien de voluntaris o participants en un festival, i així acostumen a sortir moltes de les propostes”.

Repte logístic i filosofia del festival

“El lloc és el 50% del festival”, assegura Àlvar Fortuny, regidor de Cultura de Vilaplana. “L’Ajuntament impulsa el Mussart i n’encomana la direcció artística, que actualment assumeix Mercè Mariné, actriu i docent de l’Institut del Teatre. Com a Ajuntament treballem col·laborativament amb ella per fer possible que el festival es pugui desenvolupar tècnicament en un entorn com aquest.” El repte logístic és considerable: cal pujar tot el material, instruments, il·luminació i equip tècnic fins a la muntanya, i gestionar l’arribada de centenars de persones sense col·lapsar els accessos.

En els seus disset anys d’història, el Mussart ha viscut diferents etapes. Segons Fortuny, amb la direcció de Mariné el festival està molt més vinculat a la cultura entesa com un projecte comunitari. A més, destaca que el festival s’ha consolidat en l’àmbit comarcal i és ja un referent cultural del territori: “Fa uns quatre anys que arribem al màxim d’aforament que pot assumir l’entorn, que va en la línia de la seva filosofia d’una proposta íntima i propera”, comenta el regidor.

Sobre l’aforament, Mariné puntualitza que s’ha optat per cuidar l’entorn i mantenir la qualitat de l’experiència: “L’aforament s’ha reduït des de fa un parell d’anys —quan arribàvem a més de 600 persones— perquè moltes no eren aptes pel tipus de festival. Ara el màxim és d’unes 400-450 persones, per preservar l’ambient íntim i acollidor que sempre ha caracteritzat el Mussart.”

El Mussart combina la paraula —amb lectures de poesia i filosofia— amb la música clàssica, les arts plàstiques, la dansa i les noves propostes visuals. “L’objectiu és unir natura, paraula i arts en viu”, diu Fortuny. Enguany es va incorporar per primera vegada un piano de cua, i es va donar espai a arts emergents com la instal·lació d’Arnau Huguet, que va fer una recerca de famílies que havien viscut a la Mussara i va crear un muntatge visual amb fotografies i memòria oral.

De cara a futures edicions, el regidor confirma que “el festival requereix un any sencer de preparació i es cou a foc lent”, però també confessa que és molt satisfactori veure com la feina i l’esforç han fet que el festival ja sigui reconegut com un segell identitari del territori.