Reus

Memòria històrica

Reus culmina el 2025 amb quatre noves llambordes Stolpersteine per recordar deportats als camps nazi

Els actes, organitzats per l’Arxiu Municipal, homenatjaran Pere Cases, Marià Marimon, Josep Miquel Grant i Joan Moncusí, i implicaran familiars, estudiants i entitats locals.

Les quatre llambordes que s'instal·laran aquest desembre.

Les quatre llambordes que s'instal·laran aquest desembre.Cedida

Jaume Vich
Publicado por
Diari de TarragonaRedactor

Creado:

Actualizado:

L’Ajuntament de Reus instal·larà aquest mes de desembre quatre noves llambordes Stolpersteine en memòria de deportats reusencs als camps nazis. Amb aquestes peces, es tancarà la col·locació de les onze previstes enguany en el marc del projecte de recuperació de la memòria democràtica impulsat per l’Arxiu Municipal.

Els homenatges d’aquest desembre estan dedicats a Pere Cases Salvadó, Marià Marimon Estrems, Josep Miquel Grant i Joan Moncusí Pellicé. Els actes, oberts a la ciutadania, inclouran la participació de familiars, instituts i entitats locals.

El primer reconeixement serà per a Pere Cases Salvadó (1910), exiliat i deportat a Mauthausen el 1941, on va ser assassinat el 6 d’octubre de 1942. L’acte tindrà lloc el dijous 4 de desembre, a les 16.30 h, a l’Arxiu Municipal, abans de col·locar la llamborda al seu darrer domicili conegut, al carrer del Dr. Robert, 8.

El dimarts 9 de desembre, a les 16.30 h, es recordarà Josep Miquel Grant (1917), també deportat a Mauthausen el 1941 i alliberat el 1945. La seva llamborda s’instal·larà al carrer de Sant Tomàs, 32.

El dimecres 10 de desembre, a les 17 h, l’Arxiu Municipal acollirà l’acte conjunt de memòria de Joan Moncusí Pellicé (1905) i Marià Marimon Estrems (1914). Moncusí va ser assassinat a Gusen el 9 de novembre de 1941, i la seva llamborda es col·locarà al carrer de Misericòrdia, 44. Marimon, alliberat de Mauthausen el 1945, serà recordat amb una llamborda al carrer de Sant Miquel, 20.

Les Stolpersteine, petites llambordes daurades de 10 x 10 cm, es col·loquen davant del darrer domicili conegut de cada víctima com a record del seu vincle amb la ciutat. Cada peça és única i elaborada a mà, un gest que contrasta amb la deshumanització i l’extermini industrialitzat del nazisme.

Amb el suport de l’historiador Joan Navais, l’Arxiu Municipal ha documentat fins ara 36 reusencs deportats als camps de concentració. El 2023 ja es van col·locar 12 llambordes; enguany se n’hauran instal·lat 11 més, i el 2026 es completarà el projecte.

tracking