EnerHub Reus: Posar de moda la transició energètica entre la ciutadania, el nou repte

En ple segle XXI, a qualsevol li pot cabre al cap que la transició energètica està en auge. Tot i això, si ens aturem a comptar quanta gent del nostre entorn té plaques fotovoltaiques —per posar un exemple— a casa seva per assolir l’autoconsum, potser no són tantes les persones que en disposen. I passa el mateix amb algunes empreses.

Si bé és cert que a EnerHub hi havia una gran representació d’empreses i experts en la matèria, així com administracions implicades obligatòriament en la transició, hi ha un altre actor que es va esmentar al llarg de tota la jornada i al qual es feia referència constantment: la ciutadania. «Té la ciutadania prou interès en la transició energètica?»; «Estem implicant la ciutadania en tot plegat?»; «Hi ha prou dades perquè la ciutadania pugui tenir criteri sobre la transició?». Són preguntes que vaig sentir al llarg de la jornada. Per tant, i amb el vostre permís, davant el meu poc coneixement sobre com descarbonitzar la indústria, l’hidrogen verd i sobre com lligar CO₂, aigua i electricitat, em centraré en aquest aspecte en què crec que la societat en general (més enllà dels entesos en la matèria) sí que hi pot jugar un paper interessant.

Les comunitats energètiques

Una de les taules rodones del congrés va girar al voltant de les comunitats energètiques: un grup de persones, empreses o institucions que es coordinen per produir, gestionar i consumir energia de manera col·lectiva i local, generalment a partir de fonts renovables. Reus és pioner i referent en aquest sentit. L’any 2022 va néixer ACEPAR, una comunitat energètica publicoprivada impulsada per l’Ajuntament de Reus juntament amb diverses empreses del polígon industrial Agro-Reus. En total, compten amb nou empreses participants i 27 naus industrials amb cobertes disponibles per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques, que generen un potencial de 4,44 GWh anuals, un dels més grans de l’Estat.

«El projecte va néixer de la inquietud i incomoditat dels empresaris del polígon i del mateix Ajuntament, perquè el preu de l’energia era molt inestable i car. Volíem solidesa, i aquest model ens la va donar», explicava Ramon Castellví, tècnic de Reus Energia.

El projecte de comunitat energètica al polígon Agro-Reus va servir d'exemple i referència

A la taula rodona, formada per tres altres experts que treballen en la creació de comunitats energètiques, tots coincidien en un aspecte: la normativa vigent només permet transportar energia dins un radi de 2 quilòmetres. Un element que limita molt la implantació d’aquests models. «Reus ara mateix es podria nodrir d’aquesta energia en el 100% del seu terme municipal si la normativa ho ampliés fins als 5 quilòmetres; ara només ho pot fer en un 33%», lamentava Castellví.

Un altre debat que va sorgir en aquella taula rodona va ser si les comunitats han de néixer per iniciativa dels ajuntaments o de la pròpia ciutadania. «He tingut clients que, quan s’han volgut ajuntar per crear una comunitat energètica i els he explicat el procediment, s’han fet enrere perquè han vist que era molt feixuc», lamentava Oihan Goenaga, un altre dels ponents. El debat oscil·lava entre la poca o nul·la implicació tant d’ajuntaments com d’empreses grans i la necessitat de donar més protagonisme als implicats directes.

En aquell moment vaig recordar una ponència que havia escoltat feia poca estona, on es remarcava que la ciutadania necessitava «dades» per animar-se a passar-se a les renovables. «Si no, és un món que fa por». Ara, s’hi afegia una nova demanda: l’agilització de la burocràcia. Són massa deures pendents, tant per part de les institucions com de la societat.