Un dels passos més singulars de la Setmana Santa de Reus, en restauració

La Confraria de Sant Tomàs d’Aquino, coneguda popularment com els Estudiants, ha iniciat la restauració integral del seu conjunt escultòric titular, El Petó de Judes, una de les obres més singulars i emblemàtiques de la Setmana Santa de Reus. Es tracta de la segona gran actuació que afronta el pas des que va ser creat, ara fa més de seixanta anys, amb l’objectiu de garantir-ne la conservació i recuperar l’aspecte més fidel a la seva concepció original.

L’obra, signada per l’escultor reusenc Ramon Ferran Pagès, va ser beneïda el 17 d’abril de 1962 i apadrinada per Josefa Tassier de Orphanides i Antoni Pedrol Rius, aleshores president del Col·legi d’Advocats de l’Estat. El Petó de Judes trenca amb l’estètica majoritària dels passos processionals, habitualment elaborats amb fusta massissa policromada. Ferran va optar per un pas auster, amb figures primes i altes -un Jesucrist i un Judes d’uns dos metres-, fusta natural gairebé sense color, molt poques flors i una escenografia que remet a un camp d’oliveres, amb terra de pedra i farigola.

Una singularitat que el diferencia de la majoria de passos de Reus i que requereix un procés de restauració especialment acurat. El Taller Avall, referent en la conservació del patrimoni de la Setmana Santa reusenca, està duent a terme els treballs, que han estat possibles després de tres anys de recaptació de fons. Una subvenció de la Diputació de Tarragona ha estat el revulsiu final que ha fet viable el projecte.

«Es tracta d’una restauració costosa, de diversos milers d’euros, però necessària davant l’estat actual del pas», explica al Diari el president de la confraria, Eugeni Biosca. «Fa temps que les imatges de les confraries no presenten un estat òptim; les entitats de la Setmana Santa de Reus patim especialment des del punt de vista econòmic», afegeix.

És la segona gran restauració del pas des de la seva creació, l’any 1962

Els treballs permetran eliminar repintats i vernissos envellits acumulats al llarg dels anys i recuperar l’aspecte més genuí de les figures. «S’han estudiat els paràmetres originals de l’obra per entendre com era el conjunt fa més de seixanta anys», apunta Biosca. Un dels canvis visibles serà la substitució de l’olivera natural per una d’artificial d’alta qualitat. El president explica que la decisió respon a criteris de conservació i de respecte pel medi ambient, ja que havien d’arrencar branques de les oliveres.

Els efectes del pas del temps

La fusta presenta esquerdes visibles, especialment als peus de les figures i a l’esquena, un deteriorament accentuat pels canvis d’emplaçament de la confraria. Si a l’antiga seu del carrer Castellvell predominava la humitat, a la nau de l’antiga Granja Vila les temperatures són més elevades, fet que ha incidit en el comportament d’un material viu com la fusta. Els treballs actuals se centren en la part superior del pas, mentre que la conservació de la carrosseria es preveu per a l’any vinent, si la situació econòmica ho permet.

Aquesta restauració s’inscriu dins d’una línia de millora continuada del patrimoni de la confraria. Des que Biosca és president, el 2015, s’han impulsat diverses actuacions, com la substitució de les espelmes de ciri per llums LED, la incorporació de nous fanals de vitrall amb trencadís o l’estrena d’un domàs a la carrosseria.

Malgrat els canvis socials, els Estudiants viuen un moment estable, amb una base sòlida de confrares de diferents edats, una banda d’una vintena de músics i una presència constant de famílies i infants. «A Reus tenim cultura, patrimoni i religió. Tot suma, i cadascú pot viure aquest patrimoni des d’una vessant diferent», diu Biosca, també tresorer de l’Agrupació de Confraries de la Setmana Santa.