Reus tindrà nova escultura d'Antoni Gaudí aquest 2026

Reus fa temps que espera Gaudí. No el Gaudí mitificat, ni l’icona universal reduïda a postal, sinó l’home que va créixer entre aquestes terres i que mai no va trencar el fil invisible que el lligava a la ciutat. Encara que mai arribés a deixar petjada del seu llegat. Ara, aquest retorn pren forma d’escultura.

L’obra s’inscriu en els actes de commemoració del 70è aniversari de l’entitat Amics de Gaudí de Reus i en el context del centenari de la mort de Gaudí, que se celebra aquest 2026. Des de fa un any, l’entitat treballa per la creació d’aquesta figura: des d’un inici, volien que fos un regal per a la ciutat de Reus ja que no tenen cap escultura de l’arquitecte en la seva edat adulta. Des de llavors, han treballat en l’esbós de l’obra artesanal i també per a obtenir el finançament necessari.

L’encàrrec va recaure des d’un inici en l’escultor Joan Serramià. De fet, és la segona vegada que afronta crear la figura de l’arquitecte. La primera es va col·locar a la plaça de l’Església de Riudoms, ara fa nou anys. No és, però, una repetició d’aquesta primera obra. És una revisió més profunda, més pausada, creada amb el temps necessari perquè el projecte hagi pogut madurar i hagi trobat el seu propi llenguatge.

«La meva primera reacció va ser sorpresa», reconeix Serramià sobre el moment en el qual va rebre la notícia que seria l’escultor encarregat de fer la nova figura de l’arquitecte. No s’esperava que Reus li encarregués una nova escultura de Gaudí, i menys encara després d’haver-ne realitzat ja una altra a Riudoms, «pel que tots ja sabem», feia broma. Aquesta sinceritat inicial, però, va marcar el to del projecte: llibertat creativa, reflexió i temps per pensar.

Un Gaudí pensat des de Reus

L’objectiu era clar: crear una escultura que parlés de Gaudí des de Reus i que aquesta fos per a Reus, amb les arrels ben marcades. No una figura genèrica, sinó una obra amb orígens, capaç d’explicar una relació íntima entre l’arquitecte i la seva ciutat d’origen.

La peça representarà un Gaudí adult, plantat, de 1,9 metres d’alçada, realitzat en bronze i amb un pes aproximat de 400 quilos. Una imatge serena, allunyada de l’èpica grandiloqüent, pensada per convidar a la proximitat i a la contemplació.

Misericòrdia, fil conductor

Un dels eixos conceptuals de l’obra és la devoció de Gaudí per la Mare de Déu de la Misericòrdia, profundament arrelada a Reus. Aquesta fe, transmesa per la seva mare, Antònia Cornet, reusenca, va marcar la vida i la sensibilitat de l’arquitecte.

Gaudí va arribar a projectar una obra per al santuari de la Misericòrdia, un projecte que mai no es va materialitzar. La nova escultura dialoga amb aquesta absència, sense representar-la de manera explícita, però assumint-la com a clau emocional i simbòlica: escenifica el mateix arquitecte modelant una maqueta que representa el projecte que ell mateix va idear pel santuari. És, en paraules de l’escultor, la manera de fer «un Gaudí que ningú pugui qüestionar des de Reus».

La pedra com a pont simbòlic

Inicialment, el projecte preveia una base per a l’escultura formada amb pedra senzilla, geomètrica, gairebé neutra i que no fos protagonista. Però la incorporació d’un element clau ho va transformar tot: un bloc de pedra procedent de la Sagrada Família, cedit expressament per formar part de l’escultura.

La pedra, extreta d’una pedrera d’Alemanya, és de les que habitualment es treballa per a construir la Sagrada Família. Aquest bloc de grans dimensions arribarà a Reus amb un pes inicial de 14 tones. «Es treballarà la pedra per a reduir-ne la mida i el pes, fins als 9.000 quilos», explica Serramià. D’aquesta manera, la base quedarà tallada en tres peces per facilitar-ne el transport i el muntatge final, on les escletxes quedaram completament dissimulades.

Aquest element no és només estructural. És simbòlic. Estableix un pont directe entre Reus i la Sagrada Família, entre la ciutat origen de Gaudí i l’obra que va ocupar els darrers anys de la seva vida. «La pedra ha donat una altra dimensió al projecte», explica Serramià. «Permet una escultura amb més presència i més sentit».

De fet, el disseny que es farà per aquesta pedra no serà qualsevol. La forma esculpida serà en llenguatge gaudinià, basada en les formes i nusos de la façana del Naixement de la Sagrada Família. No només representa Gaudí, sinó que també parla el seu idioma. A banda, i com a detall, la pedra presentarà uns esglaons a una banda perquè la gent pugui pujar a l’estàtua i fotografiar-se amb la figura.

Lectures d’una mateixa figura

L’escultura ofereix diverses capes de lectura. La primera és la de la pedra i els gravats simulant les formes de la façana del Naixement del temple d’Antoni Gaudí. L’altre que salta més a la vista és el retrat físic de l’arquitecte. Serramià l’ha resolt amb un treball acurat del rostre, un dels principals reptes del projecte a causa de l’escassetat d’imatges clares de l’arquitecte en edat adulta.

I l’última lectura és més íntima i discreta. A la part posterior del banc —dissenyat seguint la imatge d’un dels bancs que Gaudí tenia al taller de la Sagrada Família— hi apareixeran un barret de copa, un accessori que caracteritzava a Gaudí ja que el duia sovint; a banda d’un grapat d’avellanes i un rosari, objectes que Gaudí solia portar a la butxaca. No són elements decoratius, sinó indicis. Una manera silenciosa de retratar la seva quotidianitat i la seva espiritualitat que van caracteritzar tant la seva obra.

Un procés artesanal i col·lectiu

El projecte s’està desenvolupant íntegrament al territori. Una vegada la figura estigui finalitzada, es portarà a foneria serà la Ginfer de Reus, on faran l’escultura de bronze definitiva.

Per altra banda, el treball de la pedra anirà a càrrec del picapedrer Joan Mateu, amb taller a Castellvell. És un col·laborador habitual de la Sagrada Família. Es tracta d’una decisió conscient perquè l’obra, més enllà del seu significat, sigui també un producte cultural arrelat al país.

Actualment, Serramià té el cap de la figura molt avançat i està a punt d’afrontar el treball del cos. El calendari és ajustat: l’escultura ha d’estar acabada a principis de juny de 2026, amb la voluntat d’inaugurar-la uns dies abans del centenari de la mort de Gaudí, a principis del mes de juny. L’escultura està previst que es col·loqui a davant de la Prioral de Sant Pere, a tocar de la porta del campanar.

Des de l’Ajuntament de Reus celebren l’arribada d’iniciatives com aquesta per a commemorar una efemèride com l’Any Gaudí. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha destacat que aquesta escultura «és una de les moltes iniciatives que les diferents entitats de la ciutat han proposat a l’Ajuntament en el marc de l’Any Gaudí» i que mostra el grau d’implicació de la societat civil amb la commemoració del centenari de la mort del fill il·lustre més universal.

Sandra Guaita creu que l’Any Gaudí és una oportunitat per «posar en valor el llegat excepcional de Gaudí que tenim al Museu (set dibuixos, quatre apunts, una fotografia, un carnet d’expositor i una llibreta de notes) i que es va salvar de l’incendi del seu taller el juliol de 1936 així com també l’únic centre d’interpretació de l’obra i figura del genial arquitecte».