Reus reserva quatre solars a la Generalitat per construir-hi 300 habitatges assequibles

L’Ajuntament de Reus ja ha posat a sobre de la taula de la Generalitat els terrenys per donar resposta a la crisi de l’habitatge. Segons ha pogut saber el Diari, el govern local ha posat a la disposició quatre solars ubicats en diferents punts de la ciutat on, segons els primers càlculs, s’hi podrien construir vora els 300 habitatges de lloguer assequible. Tot i això, fonts municipals recorden que els projectes definitius de cada promoció permetran acotar millor la xifra de pisos que es podrien alçar. La proposta l’ha de validar l’executiu català, que encara ha de treure la convocatòria de finançament.

Quins terrenys de propietat municipals són els que s’han reservat a la crida institucional feta per Salvador Illa? Són els que s’ubiquen al carrer Ball de Diables –a tocar del passeig Misericòrdia–, al carrer Vilafortuny –a prop del Santuari de Misericòrdia–, al carrer Vallroquetes –al centre de la ciutat– i l’anomenada finca de Pich i Aguilera –a l’avinguda President Lluís Companys–.

En tots els habitatges que resultin d’aquestes promocions, per a les quals caldrà buscar un promotor, s’haurà de garantir una reserva mínima del 25% dels pisos per a joves menors de 35 anys, així com un 10% destinat a famílies en situació de vulnerabilitat social i econòmica. Aquest criteri de reserva forma part d’una estratègia per afavorir l’accés a l’habitatge a col·lectius amb més dificultats, com els joves que volen emancipar-se i les famílies amb rendes baixes.

La cessió dels terrenys municipals s’emmarca dins del pla impulsat per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de construir 50.000 habitatges protegits abans de l’any 2030. Aquesta iniciativa forma part de la convocatòria pública que està desenvolupant el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i que permet als ajuntaments catalans posar a disposició sòl de titularitat municipal —ja sigui amb promotor associat o no— per tal d’impulsar la construcció d’habitatge protegit de lloguer.

Aquest pla global, que lidera l’executiu de Salvador Illa, contempla una inversió pública anual de 1.100 milions d’euros i té com a finalitat ampliar el parc d’habitatge assequible a Catalunya

Mil pisos projectats

Aquesta operació funciona al marge de la resta de promocions d’habitatge que ja hi ha en marxa a Reus per donar resposta a l’alta demanda i les dificultats per accedir a un sostre. El càlcul és que se n’aixequin un miler en els propers anys. Entre els projectes que hi ha en construcció n’hi ha dos que són de promoció pública: el complex Riera (antiga Hispània) amb 60 habitatges assequibles -48 gestionats per l’Ajuntament i 12 privats-, al marge de tres que seran de renda lliure. A principis d’abril, el conjunt de les obres de l’àrea ja estaven al 60%. L’altra promoció pública és l’iniciada a Mas Iglesias, que contempla 132 pisos. També val la pena recordar un altre gran projecte que encara ha d’arrencar, el del barri del Carme, de la mà de l’Ajuntament, Incasòl i CatSalut -70 habitatges previstos-.

A més, també hi ha iniciativa privada que aposta per Reus. Unifamiliar Sant Jordi és l’empresa que més en té en cartera. En la zona de Clarisses, a prop de l’Escola Alberich i Casas, hi aixecarà tres blocs de 40 habitatges, un edifici amb 38 pisos a l’antiga Valira i ha començat a moure fils per construir 136 pisos a l’aparcament dissuasiu de Països Catalans. A banda, la promotora Cel Urbà està aixecant 34 habitatges al carrer Doctor Robert.

Segons va explicar aquest diumenge el Diari, el preu mitjà del lloguer a Reus és de 8,8 €/m², segons les últimes dades que recull Idealista de l’abril de 2025. Aquesta xifra representa un augment del 6% respecte al març de 2024. Malgrat la contenció de preus que persegueix aquesta regulació, el cost dels contractes de lloguer s’ha mantingut a l’alça des de l‘entrada en vigor de la llei d’habitatge.

Els experts van assenyalar l’escletxa entre una oferta cada cop més reduïda i una demanda creixent al conjunt de la ciutat, accentuada per les dificultats d’accés a la compra d’un habitatge. Un augment que també respon a l’entrada de nous immobles al mercat i a les actualitzacions de rendes a través de l’IPC o de l’índex de referència del lloguer -IRAV-.