Dies de vermut i roses

Recordo de molt petit, estant a casa, l’espurna d’alegria que envaïa tothom quan per la televisió en blanc i negre que presidia el menjador sortia algú de Reus. Igual que a qualsevol altre poble o ciutat quan a la tele es parlava d’algú dels seus. Devia passar molt poques vegades perquè després l’esdeveniment era àmpliament comentat a les converses dels grans. A l’època d’aquests primers records, a començament dels anys setanta, els convilatans que tenien algun protagonisme televisiu eren el ministre Fontana Codina, l’equip d’hoquei patins del Reus Deportiu i no em venen a la memòria gaires personatges més.

Tot i que la televisió ja era un fenomen de masses i un vehicle de comunicació universal, difícilment algú hauria imaginat un episodi com el viscut la nit del 8 de març del 2017, quan un noi de Reus va culminar la remuntada més sorprenent i brutal del futbol europeu. Des de la perspectiva estrictament esportiva, un jugador català i del planter es va unir a l’il·lustre club dels herois de la història del Barça. Des de l’òptica del campanar de Reus, un xiquet del nostre poble s’ha convertit en un heroi universal. El gol de Sergi Roberto ha estat notícia als mitjans de comunicació de tot el món, a totes les xarxes socials, a tots els continents.

El jugador format a la formidable pedrera del Santes Creus va portar l’èxtasi a desenes de milions de persones, que van viure un moment irrepetible. La dimensió de la fita ha quedat suficientment explicitada amb tot el que hem vist, llegit i sentit des d’aleshores. Ja només falta que algú faci un estudi del que tot això està representant per a Reus en termes de promoció de ciutat.

A les planes del Diari d’avui també s’explica la ressaca d’una altra gesta, en aquest cas la presència de Daniel Villanueva i l’Escola de Cinema de Reus a la gala dels Oscar de Hollywood fa quinze dies. Utilitzant una expressió cinematogràfica, podríem dir que entre una cosa i l’altra la ciutat està vivint uns dies de vi i roses. O de vermut i roses, per fer més nostrat el títol de la pel·lícula de Blake Edwards.

Quan passen coses com aquestes, a ningú li importa la política municipal, el deute de l’Ajuntament o el bloqueig dels pressupostos. Tres o quatre anys enrere, en plena efervescència del cas Innova, moltes veus s’exclamaven amb raó que el nom de Reus només sortia vinculat amb la corrupció, el serial sobre la mòmia de Prim, les reculades en matèria cultural o els problemes al nou hospital.

Al final, com quasi sempre, la millor solució no ha sortit de l’administració pública, sinó del que podríem anomenar iniciativa personal i privada, en aquest cas la de dos ganxets que fan la seva feina amb excel·lència.