L’enginyer Jordi Lamas va rebre aquest divendres un homenatge pòstum com a figura clau en la transformació urbanística de Reus entre 1983 i 1999, en la seva etapa com a regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament. L’acte, celebrat a la sala de la Làmpada d’El Círcol, també va ser un reconeixement a la seva qualitat humana i compromís amb el servei públic.
Entre les seves actuacions més emblemàtiques, Lamas va contribuir a renovar el nucli antic i el Tomb de Ravals, convertint el centre de la ciutat en un espai obert i pensat per als vianants, tot respectant el llenguatge històric urbanístic. També va saber integrar l’activitat comercial amb els equipaments culturals, modernitzant l’entorn del Teatre Bartrina i el Pallol, on va planificar la nova plaça i la reestructuració dels carrers estrets i envellits.
D’altra banda, va impulsar la creació de l’empresa Aigües de Reus, que va facilitar una gestió completa de l’aigua amb noves infraestructures municipals. Així mateix, va renovar el sistema d’enllumenat públic i va integrar al teixit urbà la perifèria de la ciutat, amb les aleshores conegudes com parcel·les. Aquestes actuacions van ser repassades per l’arquitecte Anton M. Pàmies en una taula rodona conduïda pel periodista Josep Maria Martí, que va comptar amb la participació de Josep Abelló, alcalde de Reus entre 1985 i 1999; l’advocada Elena Cervera, i Jordi Lamas Martínez, el seu fill.
Aquest últim va repassar els trets biogràfics del seu pare. Nascut a Mataró el 1943, amb només un any la família ja s’havia traslladat a Reus. Va estudiar Enginyeria de Camins a Madrid i va començar a treballar a Barcelona en projectes de clavegueram i obres públiques. A mitjans dels anys setanta va tornar a Reus per incorporar-se a la Diputació de Tarragona, amb un parèntesi d’un any i mig a Buenos Aires, on va participar en la construcció de l’avinguda 9 de Julio.
«L’acte d’avui no es fa pel que va fer, sinó pel que va ser», va apuntar, tot reconeixent que «segurament no hauria permès que es fes aquest acte».
Abelló, amb qui va formar tàndem durant el seu mandat, va destacar la «petjada estructural» de Lamas en el desenvolupament urbanístic de Reus i la seva ètica de treball i servei públic.
Per la seva banda, Cervera, funcionària d’urbanisme entre 1982 i 2016, va posar en valor el seu llegat humà: «No va necessitar mai personal directiu ni de confiança. Va confiar plenament en el personal municipal i ens va fer sentir que formàvem part del projecte i que els objectius eren comuns».
