El teixit comercial de Reus, autoritats locals i diverses generacions de persones vinculades a la Unió de Botiguers de Reus al llarg de la seva història es van congregar ahir a la Botiga de la Casa Navàs per celebrar els 50 anys de l’associació comercial, pionera a Catalunya i a l’Estat. Una trajectòria que queda recollida al llibre La Unió de Botiguers de Reus, història d’una entitat precursora, obra del periodista Josep Cruset, que també incideix en el paper clau de l’entitat en la transformació urbanística i la projecció de la ciutat. La presentació de l’obra va ser el punt de partida dels actes commemoratius del mig segle de vida de l’associació.
«La petjada de la Unió de Botiguers –UBR– va molt més enllà. Va néixer amb la voluntat d’exercir de lobby, entenent que els seus interessos estaven estretament lligats als de la ciutat, i va voler ser partícip de tot allò que fos rellevant per al seu desenvolupament», va relatar Josep Cruset, periodista i exdirector del Diari de Tarragona.
L’acte, conduït pel també periodista Ferran Calabuig, va comptar amb la presència de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; la presidenta actual de la Unió de Botiguers, Rosa Lucas i el membre fundador Tomàs Barberà.
A banda de ser una crònica comercial dels 50 anys de la UBR, el llibre aprofundeix en la influència de l’entitat en la transformació de la ciutat, en un context de transició democràtica, i del que la ciutat també va ser pionera.
Tal com va explicar Cruset, bona prova d’això és la primera campanya impulsa per la UBR, mesos després de la seva fundació el 12 de maig de 1976, va ser la reclamació del vertebrat ferroviari entre Reus i Salou. Dos anys més tard, una revista de l’entitat va datar erròniament aquesta acció el 1975, fet que va suposar que durant un temps auqella data es considerés lcom l’inici de l’activitat de l’associació. Entre les anècdotes i dades recollides, destaca que la ciutat, amb 80.000 habitants en aquella època, comptava amb una botiga per cada 33 habitants.
Per la seva banda, Barberà va reivindicar que actualment a Reus conviuen «el comerç electrònic, les grans superfícies, les franquícies i el comerç tradicional». De fet, la pugna entre els interessos del comerç tradicional i de les grans superfícies és un dels altres fils argumentals del llibre. «Llarga vida al comerç de Reus!», va cloure, tot proposant reconvertir part dels baixos comercials buits en nous habitatges.
«La UBR va néixer amb la voluntat d’actuar com a ‘lobby’, sent partícip de tot allò que fos rellevant per al desenvolupament de Reus»
