El coronel reusenc de la Força Aèria d’Israel, i altres curiositats

La proclamació de l’estat d’Israel el 1948 va donar pas a la promulgació de la llei del Retorn, que atorgava als jueus d’arreu del món el dret a viure al nou país, tot i que l’arribada massiva d’immigrants hebreus a l’antiga Palestina ja havia començat abans. Alhora, Israel va anar desenvolupant una puixant economia, primer basada en l’agricultura i actualment en l’alta tecnologia i la fabricació industrial. Fruit de l’inacabable historial de conflictes amb els veïns àrabs i el poble palestí, un dels sectors més estratègics i generadors d’ocupació és la indústria de defensa, una de les més potents del món.

Com que la indústria militar israeliana està implantada en un país pobre en matèries primeres, ha de recórrer a les importacions de nombrosos productes. Així, podem trobar situacions tan curioses com que una empresa de Reus hagi fabricat durant força temps un mecanisme pels tancs de l’exèrcit d’Israel.

Atesa la situació actual de guerra i matances i les particularitats d’aquest tipus de comandes, aquest cronista no els pot explicar els noms i detalls de la cosa, que no va més enllà del fet anecdòtic que molts dels carros de combat israelians que hauran vist a les imatges sobre el conflicte de l’Orient Mitjà portaven una peça feta a Reus.

Història d’amor i de guerra

Més pública és una altra història sobre la citada política d’Israel d’acollir tots els jueus immigrants, junt amb els seus cònjuges i descendents. El protagonista és un nen arribat el 1949 que es convertiria en un destacat pilot de combat de la Força Aèria Israeliana a les guerres dels Sis Dies (1967) i del Yom Kipur (1973), amb la peculiaritat que era nascut a Reus.

Les peripècies del coronel Jaume/Jacob Gal Beigueilman Francisco i de la seva família les coneixem gràcies al periodista Juan Carlos Sanz, que durant set anys va exercir de corresponsal d’El País a Jerusalem i ha continuat cobrint nombrosos conflictes bèl·lics per a aquest diari.

El 2015, Sanz es va topar amb aquest coronel retirat de l’aviació militar israeliana, que havia omplert la seva casa als afores de Tel-Aviv de records en memòria de la seva mare, el retrat de la qual, vestida de fallera, presidia el saló. Carmela Francisco Vicente, que així es deia la senyora, havia mort a 97 anys en un kibbutz –granja col·lectiva– de Galilea, després de mitja vida treballant d’infermera a la clínica local.

Natural de Torreblanca (Castelló), Carmela havia estat prèviament infermera voluntària al bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola. El 1937, a l’hospital de sang de Benicàssim, ella i el metge rus a qui ajudava van atendre un ferit procedent del front de Terol amb les dues cames rebentades per la metralla. Tot i el pronòstic molt pessimista, les cures practicades no només li van salvar la vida i van evitar l’amputació d’ambdues extremitats, sinó que li van permetre tornar a caminar.

El pacient era un tinent francès de la Brigades Internacionals, Ferdinand Gal Beigueilman, jueu d’origen eslau, que havia vingut a lluitar contra el feixisme a Espanya empès per les seves idees socialistes. El tinent ferit i la infermera que el cuidava es van enamorar i es van casar en plena guerra i ella va quedar embarassada. La parella va fer cap a Catalunya i a finals de 1938, amb la derrota republicana a la batalla de l’Ebre i l’ofensiva de les tropes franquistes, van haver de sumar-se al replegament. Arribats a Reus, l’avançat estat de gestació de Carmela els va obligar a quedar-s’hi fins que donés a llum.

Els records transmesos pels seus pares diuen que el part del petit Jaume/Jacob es va produir enmig d’un bombardeig alemany sobre Reus, tot i que és possible que aquelles bombes no fossin nazis, sinó de l’aviació feixista italiana, autora de la majoria d’atacs sobre la ciutat. En qualsevol cas, el primer que va escoltar el nadó van ser els espetecs provocats pels bombarders enviats per Hitler i Mussolini per ajudar el seu aliat espanyol, el general Franco.

La família va continuar després la retirada fins a la frontera francesa, on el tinent –a qui la República havia atorgat la nacionalitat espanyola–, va ser detingut, mentre la mare i el fill van poder arribar a París, on tots tres van retrobar-se mesos després.

Però les tribulacions per a uns refugiats republicans i jueus només havien començat, i aviat el pare va ser mobilitzat per la guerra contra l’Alemanya nazi. Amb la derrota i l’ocupació de França, els seus familiars van ser deportats i exterminats a Auschwitz i ell va participar a la resistència, gràcies a la qual Ferdinand, Carmela i el nen van aconseguir fugir fins a Casablanca travessant Espanya i Portugal amb identitat falsa.

El pare es va incorporar a l’exèrcit de la França Lliure i la família no es va poder tornar a reunir fins acabada la guerra a París. Com molts altres jueus, Ferdinand va optar per emigrar al nou estat d’Israel. Allí va créixer i estudiar el jove Jaume/Jacob, que va marxar del kibbutz per allistar-se com a voluntari a la Força Aèria, on va formar-se com a pilot. Als comandaments d’un caça Mirage, va volar pels cels de l’Orient Mitjà combatent sota l’ensenya de l’estrella de David, tot i conservar el passaport espanyol que li corresponia pel seu naixement.