Rere un arbre hi ha una història

Un «art vivent». D’aquesta manera, el vicepresident de l’Associació Cultural Bonsai Baix Camp, Josep Maria Martínez, un dels membres fundadors de l’entitat i mestre amb coneixements d’horticultura entre altres especialitats del ram, descriu el sentiment que tenen les persones aficionades a tenir cura d’un bonsai: «S’ha d’invertir temps, no pots badar; has d’estar a l’aguait del clima, perquè l’afecta i, segons la varietat, potser, has de crear un microclima», enceta conversa. 

Juntament amb el president de l’entitat, Vicenç Campos, comenta com han evolucionat les exposicions organitades per l’entitat (i de la mà de l’Institut Municipal Reus Cultura), sempre fetes per Misericòrdia, al llarg dels anys –«cadascuna amb un muntatge i disposició dels arbres diferent, amb un toc de la cultura japonesa», diuen–. De fet, ho evidencien els pòsters amb fotos d’altres edicions a l’entrada. dels jardins de la Casa Rull, on han dut a terme la gran majoria de mostres de bonsais. 

L’acte arriba enguany a l’edició número 27. Així doncs, durant aquests dies i fins a aquest dissabte 25 de setembre, com és costum, ciutadania i visitants podran descobrir fins a 50 bonsais grans i una bona pila de petits i de diferents varietats. 

L’exposició romandrà oberta matins –de les 10.30 a les 14 hores– i tardes –de les 17.30 a les 21 hores–. «Els arbres són nostres i podem dir que, a Catalunya, una exposició d’aquestes característiques i duta a terme durant tants dies és única», fa constar Campos. La mostra inclou, també, una sèrie de tokonomas –com esmenta Martínez en el llibret informatiu relacionat amb l’edició d’enguany– es tracta d’«un espai petit i elevat a certa distància del terra, o bé una habitació d’estil japonès, on es pengen rotllos desplegables decoratius (kakemono) i que fa molt de temps que està força associat amb l’exposició dels bonsais». Tots els elements pertanyents a aquesta instal·lació acostumen a ser, assegura, «essencials» en la decoració tradicional japonesa. «A les frases dels kakemono abordem aquell tabú de què qui es dedica al bonsai destrueix la natura; defensem la idea que, rere un bonsai, hi ha una persona tan compromesa amb la natura que és capaç de plorar quan no pot salvar la vida d’un arbre», indica Martínez. 

Distingeixen que els arbres que comencen a presentar arrels aèries «són els més madurs». En tenen alguns que ronden entre els 80 i els 100 anys.  Campos destaca, també, que rere cada arbre, hi ha una història. «A l’exposició retem homenatges, enguany recordem a algú que va tenir cura del seu arbre en condicions extraordinàries», aporta. Fa saber que els arbres són testimonis de vivències. «Recomanem als cuidadors que facin fotos als arbres, que duguin un control, perquè la memòria és molt curta i cal repassar l’evolució del nostre treball».

D’aquesta afició sorgeixen col·leccionistes, Campos mateix en té més de 140, de bonsais.  «Tot depèn de l’espai que tinguis», reconeix.