Reus, ciutat tecnològica

Reus és la ciutat catalana amb un percentatge més alt d’ocupació en el sector TIC de Catalunya, després de Barcelona: un 2% de l’àrea urbana de la ciutat està ocupada en l’àmbit de les TIC, mentre que a Barcelona, aquest percentatge és del 3,4%. Aquest posicionament és fruit d’actuacions impulsades des de l’Ajuntament de Reus, que han esdevingut estratègiques per al posicionament de la ciutat en aquest àmbit.

En primer lloc, l’impuls per a la creació del Clúster TIC, que es va liderar des del consistori reusenc i que, actualment, ja funciona des de l’àmbit privat, convertint-se en un autèntic motor econòmic del territori.

L’altre eix al voltant del qual pivota aquesta marca de ciutat tecnològica, ha estat la creació d’un ecosistema TIC al voltant de REDESSA, l’empresa de l’Ajuntament de Reus que gestiona els centres d’empreses municipals i els serveis vinculats a la creació de startups, la digitalització i la innovació. Des de l’arribada de la primera empresa tecnològica a REDESSA Viver l’any 2009 (T-Systems, amb uns 88 treballadors), les dades d’ocupació en el sector TIC a REDESSA han crescut exponencialment, fins a arribar a la vintena d’empreses tecnològiques, que sumen uns 700 professionals.

La regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge de l’Ajuntament de Reus, i consellera delegada de REDESSA, Teresa Pallarès, explica que “les empreses tecnològiques valoren especialment la creació de xarxa i la possibilitat de crear aliances. Al voltant de REDESSA i del Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc, troben un ecosistema perfecte per assolir aquests objectius. A més, hi tenen serveis específics, com la seu del Clúster TIC i de l’Escola TIC, que ofereix formacions a mida per a aquestes empreses, que estan en constant cerca de talent”.

Un altre servei que posiciona la ciutat en l’àmbit tecnològic és la Incubadora TIC que impulsa la creació de startups. Des de la seva posada en marxa El 2020, gairebé un centenar de projectes han sol·licitat accedir a aquest servei. S’han tancat dues edicions, i les startups de la primera, ja han creat 50 llocs de treball i esperen facturar més d’1,3 MEUR l’any 2023, mentre que de les 11 startups que van finalitzar el següent programa d’incubació, el 64% ja tenen un producte o servei al mercat. Parlem, en molts casos, de startups que comencen sent, pràcticament, només una idea. En paraules de Pallarès, «les startups han puntuat amb un excel·lent els serveis de la Incubadora TIC i expliquen que ha estat una oportunitat per a fer contactes i tenir més visibilitat, en un entorn que qualifiquen de ‘dinàmic’ i ‘fresc’».

En el darrer any s’ha fet un pas més en aquesta aposta per la tecnologia i s’ha impulsat la creació del Hub Foodtech & Nutrition, un projecte transformador, que genera dinàmiques entre les empreses tecnològiques i les d’un altre sector estratègic a la Catalunya Sud: l’agroalimentari. Aquest hub té com a objectiu potenciar la innovació i impulsar la digitalització en tota la cadena de valor alimentària de les empreses adherides, per tal de contribuir a fer-les més competitives.

La regidora Pallarès assegura que: «tenim tot el potencial, grans corporacions, pimes, startups, i també el coneixement de la Universitat, els centres de recerca i la investigació. Tecnologia de primer nivell i productes i serveis agroalimentaris d’altíssima qualitat. La interacció entre els dos sectors potenciarà el creixement econòmic de la nostra àrea metropolitana».

Segons dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, el foodtech ha incrementat en un 220% les inversions a l’Estat espanyol en el darrer any, especialment en relació amb la distribució, la proteïna alternativa i la digitalització de l’agricultura. Alguns d’aquests àmbits estan en línia amb els primers eixos de treball del Hub Foodtech & Nutrition, el qual encara el 2023 amb un calendari d’activitats, projectes i serveis amb repercussió a tota la cadena de valor alimentària, des del sector primari fins al de la distribució.