Sergi Méndez: «Els joves han de marxar del Priorat, ampliar mirades, i que després tornin»

Sergi Méndez (ERC) és periodista, però també l’alcalde d’Ulldemolins i, des del passat mes de juliol, el nou president del Consell Comarcal del Priorat. Encara aquests quatre anys amb reptes com el despoblament o la gestió de l’aigua i amb l’objectiu clar d’obrir més l’ens a tota la ciutadania.

El Priorat es despobla. Marxen els joves?

D’entrada, que el jovent marxi, no em sembla malament. Hem de sortir dels nostres pobles, veure món, ampliar mirades, formar-nos i, quan cadascú cregui convenient, triar el lloc on es vulgui establir. El que hem de fer és que, després de tot això, continuïn pensant que el seu lloc és el Priorat i que tornin amb tota aquesta motxilla. Hem de fer que viure al Priorat valgui la pena.

I ho val?

Tots els indicadors socioeconòmics de la comarca són depriments. Apunten que tenim un futur nefast. Però, en canvi, la gent que hi vivim creiem que, com aquí, no s’hi viu enlloc. Per tant, no ho estarem fent tant malament.

El Priorat és una comarca agrària. És el tret distintiu, però limita a l’hora de generar oportunitats?

Apostem pel nostre paisatge, que és el reflex de què som i què hem estat. És una forma de relacionar-nos amb l’entorn a petita escala i hem de ser capaços de conservar-ho. Però sí que hem de pensar què podem fer perquè el Priorat sigui una comarca atractiva i fer-ho amb consciència. Qui no vulgui ser pagès, que no ho sigui, no ha de ser una obligació. I qui, per exemple, vulgui ser enginyer aeronàutic, evidentment el Priorat no serà el seu espai. Però el problema és que els que sí que es volen dedicar a la pagesia tampoc ho tenen gens fàcil.

Per què?

El model agrari d’aquest país penalitza el que tenim a la nostra comarca, que és de petita dimensió. Per accedir a molts ajuts has de tenir un mínim d’hectàrees o caps de bestiar i el Priorat queda per sota d’aquests mínims. Aquí no hi ha extensions tant grans, la gent no pot accedir als ajuts i s’ho ha de pagar de la butxaca.

Es treballa per canviar-ho?

Ja hem mantingut converses amb el Departament d’Acció Climàtica perquè els requisits siguin més flexibles i s’adaptin a la realitat de cada territori.

El model agrari d’aquest país ens penalitza: al Priorat no arribem als mínims d’hectàrees que exigeixen certs ajuts

Quins altres problemes té la comarca?

La mobilitat és un altre tema històric i té difícil solució, perquè la comarca és molt heterogènia. Potser podríem crear noves connexions, potenciar més el transport públic, el tren... Però qualsevol barri de l’àrea metropolitana té més veïns que tot el Priorat i es comptabilitza més la quantitat que la qualitat.

Com a Consell Comarcal, quins són els reptes cara els propers anys?

D’una banda, hem de reforçar el servei a les persones. D’altra banda, hem de treballar perquè, precisament, la gent sigui coneixedora de quin és el paper que juga el Consell Comarcal en el dia a dia de la comarca i comunicar què s’està fent, quins són els reptes i quin camí hauríem de seguir. I fer-ho amb transparència.

No queda prou clar?

A vegades tenim la sensació que no. En una comarca com la nostra, amb municipis tant petits, amb tant poca capacitat tècnica i de recursos, el paper que juga el Consell és molt important. Gestionem Serveis Socials, menjadors, transport escolar, serveis tècnics, planificació urbanística... Coses que són importants i que afecten directament a tots els veïns. Un altre objectiu és continuar desenvolupant un model de comarca que sigui sobirana, és a dir, poder prendre decisions des d’aquí sobre el nostre territori.

En quines qüestions?

Hi ha agressions al territori per grans infraestructures energètiques. Recursos que, al final, no es queden a la comarca, se’ls enduen i, aquí, a la mínima ventada o amb quatre gotes, ens quedem sense electricitat. Parlo de l’energia, però també ho podria fer de l’aigua.

Què es pot fer des del Consell Comarcal?

Quant a projectes energètics, no tenim competència. El que sí podem fer, i ja ho estem fent, és aglutinar, reunir les veus i fer-les arribar on toqui.

I sobre la gestió de l’aigua, quin paper jugueu?

Fem de mediador i de defensa dels drets de l’aigua. Tenim, per un costat, la qüestió del Siurana, però ara s’estan obrint nous fronts. Pobles del pantà de Margalef han entrat en situació d’emergència. També tenim la Vilella Baixa, que està portant aigua embotellada als veïns; i la Bisbal de Falset, que està fent el mateix. Hem de treballar en quins usos i aprofitaments fem del recurs, que té tres vessants: social (aigua de boca), agrari (reg); i l’ecològic.

S’està avançant?

Comencem a fer passos, tot i que anem tard. Hi ha hagut, per exemple, anuncis per part de l’Agència Catalana de l’Aigua per tal de regenerar les aigües residuals de Reus. Això permetria deixar d’usar l’aigua del Siurana [que és transvasada al pantà de Riudecanyes] i, per tant, disposar de més aigua al Priorat.