La Sala Santa Llúcia compta amb gairebé dues-centes localitats. Tant la seva mida com la seva estètica poden assimilar-se a la d’un teatre petit. Un teatre de poble. I no és pas despectiu: aquests són els espais que apropen la cultura arreu del món. Una cultura que no només ha de ser accessible a les grans ciutats.
Les directores artístiques van fer molt èmfasi en la necessitat de tenir un espai per a fer circ a petita escala. Per què? Per a poder igualar al màxim les condicions d’aquests teatres de petits pobles. La Sala Santa Llúcia ho compleix. I és una oportunitat perfecta per a viure-hi un circ diferent.
‘Anònims’, de la companyia RAUXA, juga amb totes les potencialitats d’un escenari petit en una sala petita. Una sola artista sobre l’escenari ha estat suficient per a omplir tot l’espai a través del fil conductor: ella sola dins el seu subconscient. A través de diferents trossos de paper i globus d’heli, representa una realitat paral·lela on només ella i els seus actes hi juguen un paper important.
Un subconscient que ella mateixa va creant a la seva mida i mou a la seva manera. Té unes tisores que l’acompanyen. Uns estris que li permeten tallar el paper i poder fer diferents formes amb aquest material. També hi ha una persona de paper que l’acompanya, però que la persegueix: es mou a través de fils i s’aguanten dempeus sostenint-se amb globus d’heli. Encara que el fil argumental pugui ser molt personal i doni cabuda a desenes d’interpretacions diferents, ben segur que tothom que vegi l’espectacle es pot sentir identificat d’alguna manera o altra amb la trama.
Sobre l’escenari s’hi viuen diferents moments: interpretació, dansa, acrobàcia i, com és d’esperar: humor. És circ, encara que contemplat en un espai on no estem acostumats.
La foscor, el joc de llums, la música a estones i el fet de poder sentir els sons que la mateixa artista deixa anar mentre actua fan únic l’espectacle. Precisament aquí està la importància. Escoltar-la de prop.
El moviment del paper mentre balla, les passes quan camina, fins i tot els cops a terra quan fa alguna acrobàcia o el subtil so de les tisores quan les dues fulles metàl·liques s’uneixen. Això ho podria haver viscut amb la mateixa intensitat si l’espectacle hagués estat a peu de carrer?
La Sala Santa Llúcia estava gairebé plena. Després d’una estona de foscor íntima dins del subconscient de la protagonista, els llums s’han obert acompanyats d’aplaudiments. És clar que l’espectacle ha agradat, però més enllà dels aplaudiments em fixo en un altre detall.
Molts assistents porten un cartell penjat: són programadors convidats d’ajuntaments d’arreu del país. Segurament són de municipis que tenen sales o teatres de característiques similars a aquest petit auditori reusenc. Ja no els val l’excusa de pensar que el circ és tot d’alçada: també n’hi ha d’íntim i apte per a escenaris de poca mida.
‘Anònims’ no és l’únic espectacle que tindrà lloc a la Santa Llúcia. Aquest divendres, acollirà ‘Empaque’, de la companyia Chicharrón Circo Flamenco, a les 18.30 hores. Un espai que també ofereix una experiència similar és la sala polivalent de la Palma, que en els pròxims dies acull un altre acte més.
