Per què et dediques al món de les xarxes? És la teva passió?
No és que les xarxes siguin la meva passió, la meva passió és l’audiovisual. És a dir, fer vídeos. Això és el que des de molt petita m’ha mogut. Jo ho documentava tot, ho pujava a YouTube, feia vídeos de tot i fotos.
Et feia feliç?
Estava en sintonia amb mi, amb el que jo volia. Estava tranquil·la. Això és un senyal, no? Per a mi fer vídeos és com que no em costa, no hi ha fricció, saps? És el que més m’agrada.
«El delta de l’Ebre és l’equació perfecta perquè és tranquil, bonic, natural...»
Fas bandera del dialecte ebrenc. Per què?
No faig bandera, simplement parlo la meva llengua. Un cop parlo la meva llengua, com que hi ha una desconeixença cap a aquest dialecte, el que passa és que he d’abanderar, he de dir «eh, és igual de vàlid que el vostre, és la meva llengua, simplement». No és que jo faci bandera de res, és que jo estic parlant la meva llengua, igual que el català en general, simplement.
Però ets una defensora del català.
No és que l’hagi triat per defensar-lo, és que jo trio la llengua que parlo amb els meus pares, amb la família, en la que penso, en la que estimo... simplement és això. I com que és una llengua minoritària, resulta que l’he de defensar. Però això és conseqüència que simplement he triat la meva llengua per parlar i fer contingut.
Vota la candidatura de Cèlia Espanya
Presumeixes de la bellesa de les Terres de l’Ebre.
Presumeixo de la bellesa de les Terres de l’Ebre perquè estic enamorada d’aquest lloc. El meu cor, me diu que on estic bé és en espais ennaturats i amb tranquil·litat, amb poca gent. El delta de l’Ebre és l’equació perfecta perquè és un lloc tranquil, bonic, natural... Tinc platja, tinc muntanya, tinc la família allà, tinc els camps d’arròs.
Vius l’Ebre a flor de pell.
És un tema emocional perquè és efímer. Que el delta de l’Ebre pugui desaparèixer em fa reflexionar molt i aferrar-me al present per viure el que encara tenim. I al final és una metàfora de la vida, que la vida s’acaba també.
La teva aposta pels continguts en català et va fer mereixedora del Premi a la Innovació dels Premis Martí Gasull i Roig.
Al principi no em sentia mereixedora perquè és el que et dic, jo no defenso el català, jo simplement trio la meva llengua i per conseqüència, com que és una llengua minoritària, a vegades sí que he hagut de defensar-lo. Però és que igual defensaria qualsevol altra cosa. Per exemple, si em diguessin «ets morena i les morenes sou tontes», defensaria que és una tonteria. Defensar el que crec és un tret meu.
«M’agraden els reptes, sí, però també he après que no calen reptes per viure»
Insisteixo. Tens molt de mèrit.
El premi em fa veure que la feina que faig té un sentit i que almenys estic ajudant la gent a sentir-se valorada en la seva llengua minoritària. Saps? Tothom ha de triar la seva llengua en què se sent còmode. No perquè sigui minoritària, en el sentit que la parla menys gent, és inferior a la resta.
Anar creixent en seguidors és un gran repte. Com ho portes?
Anar creixent en seguidors és una conseqüència, suposo, de fer les coses bé i de ser constant en el que fas i que a la gent li agrada el que fas. És una resposta a un estímul. A mi m’encanta, la veritat. Veure que la gent respon bé al que jo penjo m’encanta. Estic supercontenta.
T’agraden els reptes?
M’agraden els reptes, sí, però també he après que no calen reptes per viure. Vull dir que també se pot estar tranquil·let sense reptes i viure una vida completament plena i feliç.
Ets present a Instagram i a TikTok.
Són dos mons diferents. A Instagram hi ha molta més gent del meu nínxol, gent catalana, de totes les edats. A TikTok, hi ha gent més tirant a jove i potser la gent catalana no està tant. I també és una altra forma de consum. Potser la gent no fica a follow perquè simplement li van apareixent vídeos i van com una mica més zombis per allà, no sé.
Hi ha gent que opina que les xarxes són superficials.
Clar, perquè estan fetes perquè t’atrapen. Si tu vas als continguts xorres i que no porten res, només entreteniment per passar el rato, òbviament, les xarxes són una m... però les xarxes també...
Sí?
Són una eina molt potent. He après molt gràcies a les xarxes i crec que he evolucionat molt com a persones. És veritat que s’ha de fer servir tot en la seva mesura. El problema és que les xarxes estan fetes perquè t’atrapen i passes més temps del que hauries de passar, però les xarxes en si no són dolentes, igual que els diners.
