Les circumstàncies canvien. La història també i aquell crit dels anys 70 de Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia del tarragoní Jordi Freixa, conegut popularment com a Jordi Català, ha transmutat en Qui balla està lluny de la baralla (Pau, bé i festa), el darrer treball d’aquest tarragoní que torna per fer el que millor sap, cantar. Això sí, en català. «És el tercer treball. Com si fossin Las mil y una noches, però tenen principi i final», explica Jordi i continua, «tres llibres que vaig fer dedicats a la música i a la meva feina des que vaig començar amb la poesia rock i ball en català, l’any 1977».
Amb la seva característica americana blanca i el canotier, Jordi evoca aquells primers anys, «quan ens vam posar a la feina de ben fort per normalitzar la nostra llengua mitjançant la música», el que el va convertir en un dels pioners del rock en català.
Aquest nou projecte musical de Jordi Català i Paper de Tornassol es compon d’un llibre i d’un CD, la presentació del qual tindrà lloc dimarts al vestíbul del Teatre Tarragona. Un CD que presenta «un munt de ritmes». Així, des del merengue a la polca, passant pel swing i el txa-txa-txa. També el vals i el blues rock. Del repertori, Jordi Català destaca dues cançons dedicades a Tarragona que té en gran estima, Imperial Tarraco i Muralles de Tarragona. «La primera a ritme de twist i la segona de rumba. Van ser les dues que em va acompanyar a l’Ateneu el mestre Pere Godall, quasi centenari, gran músic de Tarragona i president de la Lleva del biberó», comenta Jordi Freixa o Jordi Català.
El qui és president de l’Ateneu de Tarragona, també ha tingut al disc un record per a la seva infantesa amb el tema Manisero-Garrotín, en rumba-garrotin, «dels gitanos. Em vaig criar a la Catedral i els he volgut fer un petit homenatge», assenyala.
De la mateixa manera, acompanyant aquest CD, presenta un llibre que vol ser un homenatge al seu pare, Josep Maria Freixa, «qui em va endinsar en el món de la música». Un llibre que tracta la història i els tipus de ritmes i fa un breu recorregut per la seva llarga trajectòria personal, les primeres formacions com ara els Spejos o Lily and Tierra Virgen, un record de L’Ànec verd i tot un seguit d’actes i actuacions de tota mena, els grups de la dinamitzadora cultural de l’Ateneu fins a arribar a l’Orquestra Paper de Tornassol, «l’orquestra de concert català i ball de festa major més gran del Sud de Catalunya i que és un honor haver-ho aconseguit», explica cofoi.
Com sempre, Jordi Català convida tothom a cantar i ballar, i a fer-ho en català perquè «en els moments que vivim hem de tenir ben clar que Catalunya és una nació pel fet de tenir una història i una llengua pròpia, encara que sense estat. I perquè no vull que d’aquí a uns anys la gent pregunti, I el català, què és això?»
