Amparo Alonso: «La meva àvia va tocar el piano que li va regalar teixidor fins a l’últim dia»

Amparito Roca no és només al pasdoble més conegut de Tarragona i de les seves festes. És molt més que un ball a la Baixada de l’Àliga. I molt més que la melodia que acompanya dues vegades al dia la sortida del carilló del Mercat Central. Darrere del nom que va donar el títol a la cançó s’amaga una vida sencera, una història humana que encara fa més gran aquest himne col·lectiu de tots els tarragonins, que enguany celebra el seu centenari.

L’Amparito Roca va ser composta pel mestre Jaume Teixidor, un músic que va arribar al municipi de Carlet per dirigir una de les bandes musicals de la ciutat, La Primitiva. L’11 de setembre de 1925, l’obra s’estrenava per primera vegada i a porta tancada al teatre El Siglo. Teixidor compaginava la seva tasca al capdavant de la banda amb classes particulars, juntament amb la seva filla. Una de les alumnes i veïna de Carlet era Empar Roca, qui Teixidor va escollir per posar el nom a un dels seus pasdobles. El Diari ha pogut parlar amb una de netes d’Empar Roca, més coneguda com a Amparito Roca.

Es diu Amparo Alonso Juan, té 52 anys, viu a Madrid i treballa en una entitat bancària. Alonso al·lucina quan li expliquem que, durant les dues setmanes de Santa Tecla, l’Amparito sona matí, tarda i nit pels carrers de la nostra ciutat. No s’ho pot creure. Alonso ens fa un retrat acurat de la seva àvia i protagonista de la peça musical.

Empar Roca Ibáñez va néixer l’any 1912 a Carlet, una ciutat del País Valencià, situada a la Ribera Alta. A casa seva regentaven un negoci de tèxtil. Era una família culta i els pares es preocupaven per la formació de la seva filla. La van apuntar a música i a pintura, cosa no gaire habitual en aquella època. Va ser llavors quan Roca va conèixer al mestre i músic Jaume Teixidor i a la seva filla Maria Teresa. Les dues noies, d’uns 12 anys, van començar a tenir una amistat.

La família d’Empar Roca desconeixia la importància que té el pasdoble a la ciutat durant les festes

La relació entre les dues famílies era tan estreta que quan Teixidor va marxar de Carlet per traslladar-se a Manisses, va donar el piano amb el qual havia compost l’Amparito Roca a l’Empar Roca. «La meva àvia va estar tocant el piano fins a l’últim dels seus dies», explica la neta, Amparo Alonso, qui assegura que encara conserven el piano en qüestió a la casa familiar.

L’Empar Roca es va casar amb un veí de Guadassuar, un poble molt proper a Carlet, i van tenir dos fills: el Vicente –pare de l’Amparo Alonso- i el Juan Antonio. Roca es va dedicar tota la vida a treballar amb les tasques de casa, però mai va deixar de fer les seves grans passions: la música, la lectura i la pintura. Li agradava la música popular i clàssica, i va continuar tocant el piano fins al final. Va morir l’any 1993.

«Potser és sorprenent, però tant ella com la resta de la família sempre ho hem viscut amb naturalitat. Hem crescut amb això. Ens feia gràcia sentir el pasdoble», explica la neta, Amparo Alonso, qui recorda com uns amics seus de Villena –on també sona molt l’Amparito Roca– em van demanar conèixer a la meva àvia. «La meva àvia es va quedar parada quan li vaig dir», explica Alonso. 

Un altre dels records és que, des de sempre, quan qualsevol de les bandes de música de Carlet passen per davant de la casa d’Empar Roca, paren i toquen l’Amparito. «Un gest que a la meva àvia li encantava», afegeix Alonso. Empar Roca sempre va guardar un molt bon record del mestre Jaume Teixidor i de la seva filla. «Al cap i a la fi, són qui la van introduir en el món de la música. La meva àvia els recordava amb carinyo», explica.

Amparo Alonso va ser la primera neta d’Empar Roca. «La recordo molt carinyosa i sempre estava molt pendent de mi, de venir-me a buscar a l’escola i de preparar-me el berenar», explica la neta, qui també la recorda com una àvia exigent. «Volia que estudiés i que em formés. Que tingués un bon futur i em pogués mantenir jo sola. En certa manera, era una àvia moderna i avançada per aquella època», afegeix Alonso.

La família era coneixedora de la projecció que havia tingut l’obra de Teixidor que protagonitzava la seva àvia, però ara, amb el centenari, la consciència ha crescut. «Sabíem que havia estat present a la desfilada inaugural dels Jocs Olímpics de Sidney. També de què havia sonat al canvi de guàrdia del palau de Buckingham. Però no que fos tan important per una ciutat com Tarragona», explica Alonso.

La neta assegura que tant la Comunitat Valenciana com l’Ajuntament de Carlet han preparat uns actes homenatge molt emotius. Carlet ha inaugurat una escultura en record a Roca i Teixidor i també han editat un llibre amb fotos. «La llàstima és que el meu pare ja és gran i no ho pot gaudir de la mateixa manera», apunta Alonso. Sigui com sigui, des de Tarragona també volem donar les gràcies a la família de l’Empar Roca. Per ser inspiració de l’himne que tantes alegries ens ha donat. Per la seva banda, la neta assegura que, quan tingui l’oportunitat, visitarà Tarragona per viure en la seva pròpia pell aquesta dèria que la ciutat té per l’Amparito Roca.