Quan no calgui treballar

A no tardar tot ho faran els robots. No cal amoïnar-se per la pèrdua de la feina. Les generacions futures la tenen perduda. Anem cap a un nou model de redistribució de la riquesa. Fins ara, la societat ha organitzat el repartiment dels beneficis a través del treball. Quan el treball el facin les màquines superespecialitzades, caldrà implantar una altra manera de fer la repartició de recursos econòmics si no volem que hi hagi un daltabaix. La societat es finançarà amb els impostos que pagaran, no els robots, sinó el seu rendiment laboral, més eficient i més productiu que el de l’home. En principi, això sembla una meravella. S’ha acabat acotxar l’esquena! Podem dedicar-nos a tot allò que ens agrada i que no hem pogut gaudir. Tanmateix, la realitat de molts amics que s’han jubilat convida a reflexionar sobre la futura societat de l’oci. Està naixent la figura del jubilat estressat. Jubilats que, per l’angoixa del desenfeinament, s’apunten a múltiples activitats lúdiques. Una bogeria. ¿I si dediquem els robots a fer de jubilats i nosaltres tornem a la feina?