Más de Camp

Un antic molí transformat per recuperar fauna autòctona

A Farena. Una associació s’encarrega des de criar el cranc català i la tortuga de rierol 
a vetllar per una parella d’àliga cuabarrada o retirar nius de vespa velutina

ÀNGEL JUANPERE

Whatsapp
Un dels crancs per repoblació. Fotos: Àngel Juanpere/Cedides

Un dels crancs per repoblació. Fotos: Àngel Juanpere/Cedides

Situat en un indret privilegiat, al costat d’uns cingles amb pins frondosos sobre el Brugent, amagat de la civilització i sentint l’aigua del riu, el Molí del Fort no ha recuperat la seva funció inicial –fer paper– però sí la seva bellesa com a construcció del segle XVIII que conserva la seva estructura. La construcció, situada a prop del nucli de Farena (Mont-ral), està registrada com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). A dia d’avui encara queden vestigis del molí i es pot veure i interpretar com es realitzava antigament aquest ofici tradicional.

Però a part de la vessant arquitectònica, l’indret destaca per ser un centre de recuperació de fauna autòctona, on es reprodueix el cranc de riu per repoblar altres punts de Catalunya i properament faran el mateix amb la tortuga de rierol. Però també vetlla per una parella d’àliga cuabarrada, per retirar espècies invasores –nius de vespa velutina– o fer-se càrrec d’animals abandonats. Tot un món natural que cada any visiten, en situació no pandèmica, centenars d’escolars per aprendre natura envoltats de natura.

Imatge d’una de les dues àligues cuabarrades que volen per la zona i s’alimenten dels coloms que hi ha al molí. Fotos: Àngel Juanpere/Cedides

Enmig de les muntanyes de Prades, s’arriba al Molí del Fort després de deixar la carretera que uneix Farena amb la Riba i recórrer un camí no asfaltat de pràcticament un quilòmetre. A peu del riu Brugent, allí està aquesta vella construcció de la qual se’n té constància des de 1156. Estava abandonada fins que fa 18 anys la va comprar Rubén Alcázar, un naturalista a qui sempre li ha agradat la natural i que ha fet un màster en Ciències Ambientals. A més, també n’és treballador.

L’Associació per la Conservació del Patrimoni Natural i Cultural –presidida per Nina Kjellman, la parella de Rubén– té el molí en cessió des de 2018. L’arribada del Glòria va causar danys importants a la finca, principalment tota la perifèria, que es va fer malbé. Van tardar dos anys en recuperar-se. Després, el DANA també provocà desperfectes degut a què l’aigua va baixar en tromba, s’emportà cabres i gallines, i un porc coreà s’ofegà. Els que van sobreviure van ser els animals d’aigua, com les tortugues i els crancs.

Kamnar Bartolí, treballadora i sòcia de l’entitat, amb un niu de vespa velutina, que estava a Alcover. Fotos: Àngel Juanpere/Cedides

Per buscar la història d’aquest indret cal remuntar-se a Ramon Berenguer IV. Quan va expulsar les tropes mores i va baixar de les muntanyes de Prades, va donar el molí a un soldat del seu exèrcit, segons consta enregistrat a la Corona d’Aragó. Rubén va portar a terme la reconstrucció de l’edifici. De l’antic indret queda l’arcada de la presa i el cacau –per on queixa l’aigua–. Precisament aquí és on comença el recorregut que s’acostuma fer als grups escolars que visiten el centre. Se’ls explica la importància que té l’aigua per a l’ecosistema. I això mentre el líquid –procedent d’una mina– cau sobre la bassa on estan els crancs. És de dia i no es veuen –Rubén en treu un per ensenyar-lo–. Aquests crustacis són nocturns. El Molí del Font és un dels quatre centres de Catalunya autoritzats per a la seva reproducció i reintroducció.
 

Actualment també hi ha truites. Fotos: Àngel Juanpere/Cedides

Rubén recorda que tot va començar un estiu. Un nen s’estava banyant al riu i va començar a trobar crancs. Després, amb la Generalitat i els agents rurals, van fer un cens «i va agafar força el centre de cria». Els primers exemplars que van agafar per a la seva reproducció al molí van ser 25 del riu Glorieta i 30 del Siurana. «Es van adaptar molt bé. El primer any va ser de climatització, i el segon de control per separar mascles i femelles després de l’eclosió». Crancs procedents del Molí del Fort han servit per fer tres repoblacions: dues al Gaià i una a la demarcació de Barcelona. Cada any s’intenta reintroduir en algun lloc.

Ara, la població de cranc que hi ha al molí són 40 reproductors i uns 150 exemplars per repoblar, més els que han nascut enguany. «Als nens els sobta la forma de la muda. Hi ha baralles i perden les extremitats, però els hi tornen a sortir», diu aquest naturalista que des del 2014 està tirant endavant amb la cria d’aquest crustaci». Recorda que el Brugent és un riu fred «i al cranc li agraden les baixes temperatures». Enguany se n’ha fet un cens i n’hi ha més que mai: 211 exemplars en un tram de 100 metres.

El següent pas

Seguint el camí del cranc de riu, l’associació vol fer el mateix amb la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), una espècie que no està en perill d’extinció però que és vulnerable, diu Rubén, qui afegeix que és un depredador del cranc americà, per la qual cosa se’n podrà fer un control biològic. Aquesta és una eina de gestió que contribuirà en l’eradicació del cranc vermell americà i en la recuperació de les poblacions de les tortugues de rierol, antigament presents en gairebé tots els rius de Catalunya. Es preveu que arribin entre 40 i 50 exemplars «i comptarem amb l’assessorament de tècnics de l’Administració, que ens orientaran».
 

Rubén amb la mula Lito i el poni Rambo. Fotos: Àngel Juanpere/Cedides

Actualment, el Brugent no té aquest tipus de tortuga «però les nostres instal·lacions són òptimes per acollir-ne i també per a la reintroducció».

Visitant de les alçades

«Quan vam arribar teníem un hort i gallines, que estaven soltes. Un dia estava assegut i vaig veure que quelcom passava. Vaig córrer i vaig veure una cosa enorme», recorda Rubén. Era una àliga cuabarrada. «Un altre dia la vaig tornar a veure i des de llavors les gallines estan tancades». I és que a l’altra costat del riu hi ha una gran finca, de 140 hectàrees i propietat de la Fundació la Pedrera, que la van comprar precisament per vetllar per aquest parella de rapinyaires.

El 2011 es va posar en marxa el colomar, perquè les àligues tinguessin menjar a prop i no haguessin d’anar a buscar-lo a les Garrigues. «Gràcies a això s’han pogut reproduir pràcticament cada any». Se sap que abans anaven fins a les comarques de Lleida perquè en el seu dia es va capturar el mascle i se li va col·locar un receptor.

Actualment el colomar té uns 50 exemplars, però ha arribat a haver-n’hi el triple. «Són d’una espècie autòctona d’aquí, de criadors que no els volien». A vegades també han estat atacats per un astor.
 

Del molí se’n té constància des del 1156. Fotos: Àngel Juanpere/Cedides

Des de l’associació volen deixar enrere aquesta etapa dels coloms perquè les àligues s’alimentin de preses que haurien de trobar habitualment a la natura. Per això, estan treballant en el projecte de la perdiu i el conill. Per tirar endavant la iniciativa compten amb més de 200 hectàrees de terreny que tenen en custòdia, «estaven abandonades o no treballades». A les parades del costat han plantat alfals, raigràs, vesses, trèvols i festuca, que són plantes propícies perquè visquin els conills i les perdius.

Mentre els conills encara no han arribat, sí ho han fet 140 perdius roges. Primer es van posar en unes gàbies de climatització i ara ja estan soltes.

La piscifactoria

L’espai també compta amb una piscifactoria amb truites arc de Sant Martí, originàries d’Estats Units. Van començar a tenir aquests exemplars el 2011 i s’adapten molt bé al medi. A més, donen facilitats pel consum humà. Però la intenció és deixar només alguns exemplars per l’educació ambiental, com a testimoni, «i apostarem pels barbs, que és una espècie autòctona, tot i que no està en perill d’extinció. N’hi ha al riu Brugent». Un dels inconvenients que es trobaran és que es tracta d’un peix complicat de reproduir en captivitat. A Catalunya no hi ha cap centre que ho faci.

Però no tot és recollir animals o preservar la seva reproducció. Hi ha un apartat que és retirar aquelles espècies d’animals que suposen un perill per a la fauna autòctona. I un d’aquestes és la vespa velutina. L’associació un dels objectius que té és la millora i conservació dels hàbitats de l’entorn. Per això, una de les tasques que realitza és el control d’aquest insecte, espècie exòtica invasora en expansió. Tenen l’autorització expressa del Departament de Territori i Sostenibilitat per gestionar aquesta espècie

Rubén s’ha especialitzat en la destrucció dels nius, estiguin en un arbre, en una roca, en una soca morta o en un centre de dia (com va ser el cas d’Alcover). Sempre va acompanyat. Només per posar-se el vestit tarda uns 15 minuts. No és com el d’apicultor. Aquest és molt més gruixut, per suportar l’atac d’aquests insectes quan veuen que ataquen el vesper, de grans dimensions. Tot i la protecció, Rubén reconeix que li han picat, «per això sempre porto un antídot».

A la Riba i Alcover n’han retirat dos, tres a Mont-ral i cinc a Farena. «I aquesta tarda –el dia que van rebre la visita del Diari– anirem a Capafonts». Les vespes mortes es congelen i es porten a la incineradora, tal com diu el protocol.

Però les instal·lacions acullen altres animals, o bé exòtics o sense llar, com la mula Lito o el poni Rambo. Aquest va ser trobat deambulant sol a l’autovia A-27, a prop de la Pobla de Mafumet.

Ideal per a les escoles

Les instal·lacions del Molí del Fort rebien molts grups escolars abans de la pandèmia. Ara poden tornar a acollir alumnes de Primària i ESO «i també fem visites a les escoles», diu Rubén. Per als particulars, intenten agrupar les visites els dissabtes i diumenges, «durant la setmana depèn de la disponibilitat que tinguem.

Els centres escolars que visitin l’indret poden quedar-se a dinar ja que l’espai disposa de pícnic. «I també fem excursions, tallers i educació ambiental».

Temas

  • Farena
  • fauna
  • Molí del Fort

Comentarios

Lea También