«El benestar del medi és el nostre benestar»

L’associació Good Karma Projects lluita per conscienciar sobre les causes ambientals que ens afecten, especialment la contaminació per plàstics del medi marí

| Actualizado a 06 febrero 2022 09:55
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La contaminació del medi i el canvi climàtic són dos dels principals problemes i reptes que la societat ha d’afrontar per garantir el benestar de les persones. L’activitat humana genera, de manera indubtable, un efecte negatiu sobre el medi natural, i actuar per reduir aquest efecte és vital. Aquesta problemàtica, abans desconeguda, és un qüestió prioritària en la política i en la societat arreu del món des de fa poc més de mig segle. Entre d’altres sectors de la ciutadania, milers d’entitats sense ànim de lucre destinen el seu temps i esforç per ajudar a fer del planeta un món millor.

Una d’aquestes associacions és Good Karma Projects, que va néixer al 2017 fruit de la iniciativa de dos amics salouencs, Albert Font de Rubinat i Jordi Oliva. Tots dos compartien la passió pel surf, i Good Karma es va dedicar, en els seus inicis, a intentar fer que l’esport fos més sostenible: «Ens vam adonar de la hipocresia que era practicar un esport amb un component tan important de contacte amb la natura quan tot el que fèiem servir era poc sostenible», va explicar Font de Rubinat en relació als materials no reciclables i als processos de fabricació contaminants que s’empren en la fabriació de taules de surf i roba de neoprè.

Aquest objectiu inicial ha anat evolucionant fins l’actualitat, on l’activitat de l’associació es divideix en diversos projectes. La intenció principal de les seves accions és la de conscienciar la població de la gravetat dels problemes mediambientals i la de generar un moviment social que lluiti contra aquests problemes.

Good Karma duu a terme accions de neteja a platges del Mediterrani, principalment a les demarcacions de Tarragona i Barcelona. Aquestes clean-ups eren, fins abans de l’esclat de la pandèmia, multitudinàries. Desenes de voluntaris es reunien i es realitzaven, a més de la neteja en si, tallers infantils i altres activitats. La covid ha provocat un canvi. L’entitat va habilitar un espai al seu web perquè tothom pugui organitzar la seva neteja pel seu compte. Allà, es poden organitzar grups i es faciliten indicacions per fer la neteja.

Aquests tallers no són la única activitat vinculada a crear consciència ambiental als més joves. Un dels projectes de Good Karma és l’anomenat ‘Kids for the Future’ (nens pel futur). Es tracta d’un projecte educatiu que va començar amb xerrades i tallers a les escoles. Ara, ha evolucionat fins el punt que es realitzen diverses sessions i s’han el·laborat unes unitats didàctiques que aprofundeixen més en la matèria. Així, segons explica Font de Rubinat, «se li dona una continuitat al projecte, va més enllà de fer una xerrada».

El projecte ‘Medplástic’

Un altre dels projectes es coneix com a ‘Medplàstic’, i afronta la problemàtica dels plàstics i microplàstics a les costes i platges de la mediterrània. Es va encetar l’any 2018 amb la gravació del reportatge ‘Mediterráneamente Plástico’, on es va mostrar la situació de la mar en un viatge en veler de Salou a les Balears.

Al novembre de 2018, la Platja de la Pineda va aaprèixer coberta de petites boles de plàstic. L’associació va començar a treballar per descobrir què eren aquestes boles y d’on provenien. Van trobar que aquest material, el pèl·let, és la matèria prima emprada per el·laborar qualsevol plàstic. També es va estimar que hi havia entre 60 i 90 milions de pèl·lets només a La Pineda.

A partir d’aquest fet, Good Karma treballa amb la Universitat de Barcelona per dur a terme estudis que verifiquin científicament l’afectació negativa dels pèl·lets -actualment no considerats un residu contaminant- al medi. Així mateix, s’han dut a terme neteges on s’han retirar centenars de milers de pèl·lets.

L’entitat reclama a les empreses productores i a les administracions que treballin per paliar aquest problema. També demanen a la ciutadania, que no és responsable de la situació, que s’uneixi a la causa i faci pressió perquè la lluita contra els pèl·lets sigui una prioritat social i ambiental.

Comentarios
Multimedia Diari