'La noia del vestit blau', un rural noir, ara en paper

Un poblet de muntanya on tothom es coneix. Un paratge idíl·lic, tranquil·litat i natura, un ambient de cordialitat aparent, encara que ple de secrets, traïcions, un passat obscur i fins i tot... Un crim a amagar? La Martina Casajoana és la protagonista de La noia del vestit blau (Rosa dels Vents/Suma de Letras), una jove que torna a l’escenari de la seva infantesa per curar les seves pròpies ferides, que fuig de Barcelona per trobar la pau amb ella mateixa. Allà se sentirà segura dels seus fantasmes, pensa. Però, ho estarà?

La noia del vestit blau és un thriller de Laia Vilaseca, una novel·la rural noir que, com destacà Núria Puyuelo, editora de Rosa dels Vents, «es devora en una tarda». La història arrenca a Treviu, un petit municipi del Berguedà, marcat per un passat miner. El primer dia que la Martina, una periodista d’investigació, aterra a la vil·la, els habitants que tan bé coneix estan trasbalsats arran de la profanació de tres tombes del cementiri. Una d’elles és la de l’Olívia, una noia que es va suïcidar fa més de tres dècades. No obstant això, realment es va suïcidar? Què li va passar a l’Olívia? Què va succeir al pont del Malpàs?

A partir d’aquestes incògnites, la Martina s’endinsa en una teranyina en la qual haurà d’evitar quedar atrapada. En unes recerques que sacsejaran tot l’entorn i trauran a la llum perillosos esdeveniments.

Una de les característiques de la novel·la és que la seva autora, Laia Vilaseca, la va autopublicar el 2017 en format digital, volum que es va situar entre els deu més venuts a Amazon. Així les coses, ara les editorials rescaten el relat per al paper, sent una de les grans apostes del proper Sant Jordi. «Per nosaltres, és una altra via d’entrada de bons llibres. I és important tenir-la present, més enllà dels manuscrits tradicionals», apuntà l’editora.

Com la seva protagonista, Laia Vilaseca és periodista i es va formar com a guionista i escriptora creativa als Estats Units. Però no serà aquest l’únic vincle amb la Martina. «Hi ha paral·lelismes», diu. «Tot i que és un personatge de ficció, com el nom del poble, sí que és cert que hi ha una part autobiogràfica, sobretot la que fa referència als records d’infantesa, així com la connexió amb el lloc», revelà, ja que la Laia també tenia un poble al qual tornar.

De fet, manifestà que la lectura l’omplia les hores de cotxe quan viatjava amb els seus pares als estius per estar amb els avis als Pirineus». Així mateix, «també tenim en comú la curiositat per ficar el nas allà on no toca». Tot i això, puntualitzà que ella no ha tingut mai els problemes que van portar la Martina a tornar a Treviu.

Si bé la Laia reconegué que durant la seva infantesa llegia tot el queia a les seves mans, tenia predilecció pel misteri, gènere que ara cultiva. «Misteri i natura són molt importants a la novel·la i m’han marcat des de la infantesa». De fet, l’escriptora ressaltà que la natura «és també una protagonista, un personatge més». Una natura que tornarà a ser el centre del seu pròxim projecte, una obra ubicada als Estats Units, a un parc natural de Califòrnia.

La noia del vestit blau és la segona novel·la de Laia Vilaseca, després de El caso Durroway, també autopublicada en format digital. L’autora va ser, així mateix, finalista del premi de narrativa en català El Lector de l’Odissea.

Quant a les diferències en la forma de publicar, Vilaseca va tenir paraules d’agraïment per a Amazon, encara que considerà que el gegant «és un monstre que s’està menjant el pastís del sector editorial». L’escriptora va reconèixer que va ser una sorpresa que La noia del vestit blau «funcionés molt bé», però l’alegria no va ser tan gran com «la bomba» de la trucada de l’editorial en plena pandèmia per dir-li que li publicarien el llibre en paper, en català i castellà.

Una novel·la amb una prosa «àgil, ràpida i molt visual», fruit de la seva influència audiovisual on les escenes «tenen una funció, on sempre passa alguna cosa». Un relat, en definitiva, amb el qual la Laia promet «atrapar el lector des de la primera pàgina».