Ens tornarem a aixecar

Han estat dies de nervis, incertesa, de dormir poc, de temor pel que podia passar. Però finalment també d’abraçades, agraïment i alguna llagrimeta. Perquè l’incendi de Paüls ens ha mostrat de nou com en som de vulnerables i petits davant uns fenòmens naturals cada vegada més devastadors i freqüents.

Paüls és un poble menut i encantador situat al cor de la serra dels Ports. Rodejat de muntanyes i bosc, al qual s’accedeix per una única carretera des de Xerta. I el que habitualment és un dels seus principals atractius, ara ha estat un dels seus malsons.

Vaig descobrir aquests impressionants paisatges fa poc més de deu anys, en conèixer Josep, la meua parella, paülsenc de soca-rel. Com ho són també els meus sogres, amb els quals hem estat més d’un dia (en les hores que l’incendi avançava amb més cruesa), sense poder contactar. Amb tot, hem sabut que estaven bé i a casa gràcies a una cosina, amb qui hem pogut parlar per Whatsapp. A través d’ella hem seguit l’evolució de l’incendi amb els ulls dels veïns, que durant dos dies han patit i molt, confinats a casa, veient des de la finestra l’avenç de les flames i el fum d’un incendi que feia temor.

El foc ja està estabilitzat, però estem tots encara una mica en estat de xoc. A Paüls, on va començar, i especialment a Xerta, on s’ha cremat bona part del terme, a més d’Aldover, Alfara de Carles o Tivenys, espantats encara per la força amb la que dilluns a la nit, atiades pel vent, les flames van córrer fins arribar a travessar el riu Ebre. Els més grans diuen que no és la primera vegada que passa, però no puc deixar de pensar-hi sense esgarrifar-me.

Dimecres, amb tot una mica més tranquil, va ser el moment de retrobades i abraçades sentides, després de massa hores amb el cor encongit. 

Al migdia vaig poder observar un grup d’efectius dels Bombers de la Generalitat descansant, fent la xerrada i menjant alguna cosa en taules improvisades a l’aire lliure al costat dels camions, en un descampat habilitat al barri de Ferreries de Tortosa. Tenim uns grans professionals que ho han donat tot, també els vinguts d’altres zones de l’Estat, i segurament gràcies a això l’incendi no ha anat a més, amb el potencial destructiu que suposava que les flames s’haguessin endinsant més dins del nostre estimat Parc Natural dels Ports.

A Paüls, Xerta, el Baix Ebre i totes les Terres de l’Ebre som gent valenta, arrelada a la terra i avesada a superar adversitats. I d’aquesta ens tornarem a aixecar, si cap, amb més força per tirar endavant.